Olivia Rueda va tenir un blackout cerebral fa gairebé deu anys, quan en tenia quaranta-i-pocs. Després de fer-li proves, van descobrir que tenia una malformació al cervell. Li van oferir diverses solucions, una de les quals requeria diverses operacions. En la tercera intervenció va tenir un vessament. Quan es va despertar, la vida d’aquesta muntadora de documentals de TV3 i mare de dos fills havia canviat radicalment. Tenia mig cos paralitzat. “Havia deixat de parlar i tenia moltes dificultats per escriure i llegir”, explica el dibuixant Miguel Gallardo. No sabes lo que me cuesta escribir esto són les seves memòries sobre el procés per reaprendre a utilitzar el llenguatge. Gallardo, amic de Rueda, no només recomana fervorosament el llibre, sinó que en va dibuixar l’epíleg. “Hi intento explicar què passa al cervell quan el llenguatge cau”, explica.

El llibre, publicat per Blackie Books, s’emparenta amb altres memòries atípiques publicades per aquest segell, com les de James Rhodes, Trevor Noah i Mark Oliver Everett. “No és el típic testimoni de superació d’una malaltia, d’autoajuda”, assegura Gallardo. Els lectors destaquen el contrari: l’energia positiva que desprèn. “Està molt cabrejada amb el que li ha passat, té molt sentit de l’humor i el millor de tot és que té una altra visió de la vida, s’ha convertit en una altra persona”.

Olivia Rueda sempre havia tingut un dietari per guardar-hi idees, i quan s’estava recuperant la logopeda li va recomanar de reprendre’l a poc a poc, lletra a lletra. Així també evitava haver d’explicar sempre el mateix. Malgrat tot, l’afàsia que li ha quedat com a seqüela implica que encara li costi la comprensió. “Qualsevol que parlés amb ella pensaria que s’ha recuperat, però, en realitat, el procés que fa per parlar és molt complicat -explica Miguel Gallardo-, així que s’ha convertit en un escoltant. I escoltant la gent trobes moltes coses”.