Barcelona

Mor l'editor i professor Carlos Pujol Lagarriga als 54 anys

Va treballar en editorials com Plaza & Janés, Destino, El Andén i Alrevés

Carlos Pujol Lagarriga durant un homenatge al seu pare / UIC Zoom

"Segurament, Carlos Pujol Lagarriga és la persona de qui he après més editorialment parlant", explica Aniol Rafel, editor de Periscopi, que va coincidir amb Pujol durant la creació de l'editorial El Andén el 2007. "Era algú especial, que sabia detectar el talent i desenvolupar-lo, donar confiança –continua–. Si no hagués coincidit amb ell, no sé si seria editor, o si ho fos, seria molt pitjor". 

Carlos Pujol Lagarriga –nascut a Barcelona el 1966, fill de l'editor de Planeta Carlos Pujol– va començar el seu recorregut al sector editorial de la mà d'Enrique Murillo a Plaza & Janés. "Jo havia arribat a Plaza el 1992 per fer una col·lecció literària, i tot i que al cap d'uns mesos estàvem en venda –cal recordar que l'editorial va ser la mare del que ara coneixem com a Penguin–, el vaig conèixer a través de Mauricio Casals, i em va semblar un tipus raríssim però extraordinari", fa memòria Murillo, que va decidir comptar amb Pujol al seu equip. "En aquells moments el món editorial espanyol estava portat sobretot per gent que no llegia, i el Carlos –diu–, tot i que només tenia 26 anys, ho havia llegit tot i ho havia llegit bé".

Descobrir el talent

"Editar és llegir a fons els textos, descobrir el talent que ningú no ha vist mai abans i acompanyar-lo fins que es publica", recorda Murillo abans d'exemplificar, a través d'una anècdota, que Pujol Lagarriga tenia tots aquests requisits. "Una vegada va tornar de Madrid amb un manuscrit que encara no tenia títol i que li havia donat una jove autora en una presentació a la Fnac –diu–. L'havia llegit i el trobava molt bo. Resulta que l'autora era Lucía Etxebarria". El llibre, Amor, curiosidad, prozac y dudas, va ser el debut fulgurant de la novel·lista, que un any després, amb Beatriz y los cuerpos celestes, guanyava el premi Nadal.

Després de l'experiència acumulada a Plaza & Janés, Pujol Lagarriga va formar part de l'equip de Destino. "Va ser el sector editorial que el va anar fent fora i no ell qui en va marxar –opina Murillo–. Era una persona encantadora, càndid com un àngel i autodestructiu, molt sensible amb com era el món, incapaç de suportar-lo". Després de l'experiència al "manicomi editorial d'El Andén" –en paraules de Murillo–, va formar part de l'equip d'Alrevés després de la mort de Josep Forment, i allà va editar novel·les de Fernando Marías, Juan Bas, Pere Cervantes i Víctor del Árbol.

A més del vessant com a editor, Enrique Murillo destaca també "l'excel·lent formador d'editors" que va ser Carlos Pujol Lagarriga des del màster de postgrau sobre edició i gestió cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona, i també a la Universitat Internacional de Catalunya. "Ha sigut un dels millors professors sobre el sector que ha tingut Espanya, i ho sabia molta menys gent de la que ho hauria hagut de saber", comenta. Aniol Rafel en destaca, del seu tracte personal amb ell, que era "intel·ligent, culte, murri, generós i apassionat". Ha mort prematurament, als 54 anys, a conseqüència d'una llarga malaltia.

El 2018 va publicar el seu primer llibre de poemes, La imperfección (Siltolá). Un dels seus poemes feia així: "No soy persona de fiar. / Nací en algún momento / y sé que en otro he de morir. / ¿Qué se puede esperar de mí?"