Literatura
Barcelona

Mor la poeta Mary Oliver als 83 anys

Godall havia publicat la traducció catalana d'un dels seus millors llibres, 'Ocell roig', el 2018

Mary Oliver Zoom

“Soc la gana i la sacietat, / i a la vegada soc les fulles i les flors / i, com elles, soc només goig, i tremolo”. Així sona la veu fina, serena i enlluernadora de Mary Oliver en l'esplèndida traducció de Corina Oproae d''Ocell roig', un dels llibres de poemes més representatius de l'autora nord-americana, publicat a Godall fa tot just uns mesos. Guanyadora del Pulitzer el 1984 amb 'American primitive' i del National Book Award el 1992 amb 'New and selected poems', l'autora ha mort als 83 anys a causa d'un limfoma.

Nascuda el 1935 a Maple Heights, Ohio, Oliver ha publicat una vintena de llibres, on observa la natura amb agudesa, respecte i coneixement de causa. Al volum d'assajos 'Long life' (2004) es va descriure així: "Ni el meu aspecte ni la meva rutina han canviat gaire al llarg dels anys. No hi ha cap dia que els meus amics no hagin pogut dir, i des d'una certa distància: «La Mary és allà, voltant pels boscos»". En una de les poques entrevistes que va concedir, l'any 2011, explicava: "No tinc gaires esperances que el món es conservi tal com era quan jo era petita. En aquestes dècades ja ha canviat molt. Penso que quan perdem la connexió amb la natura oblidem que som animals i que la necessitem".

La profunda simplicitat de l'autora

Va ser amb 'American primitive', publicat quan estava a punt de fer 50 anys, que Oliver va aconseguir una gran notorietat entre els lectors, sobretot nord-americans. Entre les poques traduccions de la seva obra hi ha la d''Ocell roig', que Corina Oproae va descobrir durant una estada a Cape Cod. "Els seus versos són una via d'espiritualitat –recorda–: Oliver escriu per crear una pauta vital, anant més enllà del valor estètic i situant-se en l’ontològic”. A 'Ocell roig', les passejades de l’autora pels boscos i l’observació de guineus, martinets, colibrís i molts altres animals –però també els arbres, les fruites i els rius– són la porta per accedir a la seva interioritat i treure’n reflexions de primera magnitud. “No diu coses supèrflues, però parla amb una gran simplicitat que és alhora profunda –explica–. La seva poesia és un microscopi per parlar-te del que és essencial a la vida”. En un dels poemes del volum, la poeta s'atreveix a donar una humil recepta per viure: "Para atenció. / Meravella’t. / Digues-ho”.