BarcelonaL'escriptor Miquel Creus ha mort aquest dijous a Berlín, on residia des de fa anys, a causa d'un càncer. Creus va publicar dos llibres de narrativa a finals de la dècada dels anys 80: Gaia...oh! Gaia! (La Magrana, 1987) i Òpera àcid (Edicions 62, 1989). Aquesta última va ser la primera novel·la catalana que va abordar la duresa de la vida dels heroïnòmans. Després de publicar-la, Creus va desaparèixer del panorama literari català.

Si bé fa 30 anys Òpera àcid va passar força desapercebuda en el moment del seu llançament, l’editorial Males Herbes va reeditar-la el setembre passat i aquesta recuperació va situar-la de nou a primera línia del panorama literari català. Segons l’editorial, la resposta dels lectors i de la crítica va permetre el setembre passat “fer justícia per fi a una obra singular, genuïna i d’una força extraordinària”. Creus va debutar amb Gaia...oh! Gaia! quan La Magrana buscava nous títols per transformar-se com a segell. El llibre, publicat a la col·lecció Les Ales Esteses, parlava d’un triangle amorós i no feia referència a la droga. Va ser un debut que va passar discretament pel mercat literari català.

Dos anys després Creus va tornar a les llibreries amb Òpera àcid. A la novel·la, Creus s’aproxima a l’addicció d’una forma crua i alhora lírica. El llibre s’ambienta a una ciutat que podria ser Vic a la dècada dels 80 i està escrita de forma claustrofòbica. Òpera àcid trasllada al lector l’angúnia vital d’un home i una nena enganxats al cavall, com també la d’una dona que els vol salvar. “Qui s’acosti ara a aquest llibre hi trobarà una obra pertorbadora i contundent, plena d’una foscor existencial molt poc conreada en la nostra llengua. També hi trobarà un llibre trencador, que anhela una llibertat vital i creativa que, segons sembla, el protagonista només pot trobar en la dissolució –explicava Ramon Mas, un dels dos editors de Males Herbes i autor del pròleg de la novel·la, en una entrevista al setembre a l’ARA–. Potser és per aquest nihilisme galopant que en el seu moment el llibre no va ser entès, però crec que el lector català actual ja està acostumat a llegir llibres tant o més durs que aquest. A més, el fet que l’obra estigui escrita a la dècada dels 80, amb la plaga de l’heroïna de fons, li dona un valor extra”.

Desaparegut des dels anys 90

A l’hora de reeditar Òpera àcid, l’equip de Males Herbes va haver d’iniciar una recerca per trobar Miquel Creus. L’escriptor va desaparèixer als anys 90, però els responsables del segell van descobrir que vivia a Berlín. Al principi, Creus va respondre la proposta de l’editorial “lacònicament, amb agraïment però no exempt d’un cert escepticisme”, explica Mas, que afegeix que l’escriptor “feia l’efecte que li parlàvem d’alguna cosa que ja havia oblidat, o que havia viscut en una altra vida”. Finalment els editors van aconseguir quedar amb l’autor en un bar de Gràcia. “Van ser dues hores plenes de silencis incòmodes –admet l’editor–. En Miquel feia l’efecte d’un home que ha sobreviscut a diverses guerres, que ha vist coses que seríem incapaços de pair i a qui res no podia afectar excessivament”.