N.J.
Barcelona

Mor el crític literari Harold Bloom als 89 anys

Autor d'El cànon occidental, va ser un dels teòrics literaris més influents dels EUA

El crític literari Harold Bloom / EFE Zoom

El crític i teòric literari nord-americà Harold Bloom ha mort aquest dilluns als 89 anys a New Haven, als Estats Units. Considerat un dels crítics literaris més influents dels EUA, Bloom va ser el creador d'El cànon occidental (Columna/Anagrama), en què va aplegar 26 autors que considera imprescindibles per a la història de la literatura. Shakespeare, Proust, Borges, Dante, Cervantes, Tolstoi i Dickens són alguns dels noms que Bloom va recollir en el seu volum, publicat originalment el 1994 com a resposta als corrents literaris que es van imposar a partir del 1980. El llibre s'ha traduït a moltes llengües i està considerat un referent sobre literatura i clàssics. La seva selecció, però, va ser fortament criticada perquè entre els noms escollits no hi havia dones. També se'l va titllar d'etnocèntric i d'excloure les minories, a la qual cosa ell va respondre que els crítics multiculturalistes i les feministes formen part de l'"Escola del Ressentiment".

Nascut a Nova York el 1930, Bloom va escriure una vintena d'obres d'assaig i crítica literària. Va estudiar a les universitats de Cornell i Yale, on era catedràtic d'humanitats i exercia de professor des del 1955. Gran amant de les obres de Shakespeare, en llibres com Shakespeare: La invención de lo humano (Anagrama) va defensar que els personatges del Bard eren tan reals que havien modulat les percepcions occidentals sobre la humanitat. El 2002 va visitar Barcelona per rebre el 14è Premi Internacional Catalunya. En el discurs d'acceptació, Bloom va destacar les obres de Ramon Llull, Salvador Espriu, J.V. Foix, Mercè Rodoreda i Juan Perucho, pels quals va expressar una gran admiració. Al llarg de la seva trajectòria, Bloom va pronunciar algunes conferències sobre Llull, que definia com "el Cervantes de Catalunya". També va comparar Espriu amb Paul Celan i va lloar en diverses ocasions 'La plaça del diamant' de Rodoreda.

Bloom, que s'autoanomenava "un monstre" perquè podia arribar a llegir un llibre de 400 pàgines en una hora gràcies a la seva memòria fotogràfica, també va publicar altres assaigs sobre literatura com L'ansietat de la influència, Poesia i repressió i Com llegir i per què. Des del seu punt de vista, un crític literari havia de tenir un coneixement profund de la filologia, el grec i el llatí, les llengües romàniques i la història de la llengua anglesa. També considerava que una obra literària no pot ser un document social (no s'ha de llegir pel seu contingut polític o històric) i que se n'ha de gaudir, sobretot, pel plaer estètic que aporta.

L'impacte dels seus títols, alguns dels quals es van convertir en bestsellers, li van fer perdre suport entre els acadèmics de les universitats nord-americanes, que el consideraven massa comercial. Autor prolífic, els seus dos últims llibres van arribar el 2017, en què va publicar Macbeth: Un punyal en la ment, i el 2018, que va treure Posseït per la memòria: La llum interior de la crítica. Cap dels dos títols encara no s'ha traduït ni al català ni al castellà.