BarcelonaMarta Orriols ha rebut aquest dimecres, a Casa Bonay de Barcelona, el segon premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any –dotat amb 20.000 euros per a l'autora i 5.000 per a promoció– per 'Aprendre a parlar amb les plantes', el seu debut en novel·la. El llibre explica en primera persona el procés de reconstrucció emocional de la seva protagonista, la Paula, que es veu obligada a replantejar-se la vida als 42 anys després de la mort sobtada de la seva parella, en Mauro, poc després que la deixés. "La novel·la parla de l'aprenentatge, de tirar endavant, tot i les seves circumstàncies –ha explicat l'autora–. L'eix vertebrador del llibre és la mort, i per això vaig decidir que la protagonista treballaria al departament de neonatologia d'un hospital: era un contrapunt molt interessant". Per a Orriols, els espais per on la Paula es mou són un "reflex simbòlic" d'ella mateixa.

"Al llarg de tota la novel·la, a part de superar el dol físic, també mira cap enrere per reconstruir la seva relació de parella i veure on es va trencar", ha recordat l'autora. Rosa Cabré, en nom del jurat, la va descriure com "una novel·la continguda que no cau mai en l'emocionalisme barat, a diferència del que passa en molts altres casos avui".

Nascuda a Sabadell el 1975, Orriols va debutar el 2016 amb el recull de contes 'Anatomia de les distàncies curtes', publicat a Edicions del Periscopi. Dos anys després la publicació de la seva primera novel·la, 'Aprendre a parlar amb les plantes' –també a Periscopi–, va trencar esquemes: abans d'arribar a les llibreries en català a Periscopi i castellà a Lumen, l'editorial ja havia venut els drets de traducció a mitja dotzena de llengües, entre les quals hi ha el francès, l'alemany, el neerlandès i l'hebreu.

"Poc després de publicar 'Anatomia de les distàncies curtes' vaig dinar amb Silvia Querini, llavors editora de Lumen, i em va donar 'Nora Webster', de Colm Tóibín, perquè deia que els meus contes li recordaven aquesta novel·la –explicava a l'ARA aquesta tardor–. És la història d’una dona que perd el marit en una petita ciutat irlandesa a la dècada dels 60 i ha de tirar endavant. Jo també havia patit una pèrdua recent, però no volia explicar la meva història". Així se li va acudir el personatge de la Paula. "Quan perd en Mauro, la societat posa la lupa sobre la Paula perquè és jove i és excepcional que la seva parella hagi mort. Però ella no pot suportar que la mirin amb sentiment de pena", ha dit Orriols a Casa Bonay. "El llibre es fixa en com ens miren els altres –continua–. Volia desmarcar-me de l'enaltiment dels morts des de l'interior del cap del personatge".

Comes i Martorell, dos finalistes mallorquins de luxe

'Aprendre a parlar amb les plantes' s'ha imposat a 'Sobre la terra impura', de Melcior Comes, publicada a Proa, i 'La memòria de l'Oracle', de Pere Joan Martorell, publicada a Edicions de 1984."La literatura és una addicció, és una mania, una part del meu metabolisme", assegura el protagonista de la novel·la de Comes. "El narrador protagonista és un escriptor en hores baixes –ha dit l'autor mallorquí durant l'acte d'entrega del guardó, que havia començat amb una breu conversa amb cadascun dels tres finalistes–. Entre els referents literaris d'aquest llibre hi ha 'Pares i fills', de Turguénev, però també Philip Roth, que "com que no va tenir fills es va dedicar a escriure sobre el pare i la mare".

'La memòria de l'Oracle', de Pere Joan Martorell, està ambientada en la Guerra Civil i té un dels protagonistes "més joves de la història de la literatura catalana", ha dit la periodista Anna Guitart, moderadora de l'acte: el personatge principal, en Jacob, comença a parlar abans de néixer. "A la novel·la hi ha la intenció de trobar un realisme màgic, com quan a l'inici escric 'el pare va néixer mort' –ha explicat Martorell–. El que explica el protagonista, Jacob, és veritat o mentida? Neixes amb predisposició a fer segons què o és la vida que t'hi porta? La novel·la no resol aquesta pregunta, vol que el lector decideixi per si mateix".

El premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any es va impulsar fa dos anys per "posar en valor les obres en llengua catalana, fomentar-ne la traducció i revitalitzar el sector". La primera edició la va guanyar Raül Garrigasait amb 'Els estranys' (Edicions de 1984).