NÚRIA JUANICO
Barcelona

Llibres per a nens o nenes: reapareix la separació per gènere

‘Cuentos para niños que sueñan con cambiar el mundo’ genera crítiques perquè només inclou referents masculins

Un pare amb el seu fill a la Llibreria Dalmases de Mollerussa. / MARC ROVIRA Zoom

Les italianes Elena Favilli i Francesca Cavallo van sacsejar l’any passat el mercat literari infantil. Cansades de topar constantment amb històries protagonitzades per homes, Favilli i Cavallo van escriure un llibre relatant les vides de 100 dones del passat i del present d’arreu del món, entre les quals hi ha Frida Kalho, Jane Goodall, Nina Simone i Coco Chanel. Contes de bona nit per a nenes rebels (Estrella Polar / Destino) va arribar en català i castellà a finals del 2017 impulsat per un èxit internacional que encara no s’ha aturat: fins ara se n’ha venut més d’un milió d’exemplars arreu del món.

Amb la bona rebuda del llibre, que continua amb un segon volum, han proliferat obres similars que reivindiquen el paper de les dones en la història. I des de fa uns mesos també ha arribat al mercat un títol que parteix de la mateixa idea -difondre referents que han marcat la història de la humanitat- però que inclou només històries d’homes. Cuentos para niños que sueñan con cambiar el mundo (Duomo, 2018), amb textos de Marcelo E. Mazzanti, repassa les biografies de 50 homes que el segell defineix com a “superherois sense necessitat de capa i espasa” i entre els quals apareixen Leo Messi, Pedro Duque, Albert Einstein i Leonardo da Vinci. La irrupció del títol a les llibreries ha suscitat una polèmica incentivada, sobretot, a partir d’un fil a Twitter de la revista digital PlayGround Books en què el criticaven perquè “elimina el caràcter feminista dels llibres anteriors per enquadrar-los en el relat apolític del creixement personal”.

“No hi ha cap necessitat de publicar un llibre com aquest. Els referents que esmenta ja apareixen a tot arreu, no cal reforçar-los”, explica Isabel Muntané, periodista especialitzada en gènere i membre del col·lectiu On Són les Dones. Muntané considera que el títol “perpetua un sistema patriarcal i androcèntric amb els mateixos referents de sempre”. Muntané defensa que la prioritat hauria de ser “anar a buscar referents femenins” i argumenta que els protagonistes d’aquest títol ja tenen visibilitat perquè “omplen llibres de text, sèries i pel·lícules”. L’editora de Duomo, Olga Portella, ho veu diferent. El llibre, explica, parteix de la voluntat de donar veu a “nous models de masculinitat” i, servint-se dels perfils de personatges famosos com a esquer, “parla d’homes que trenquen els estereotips”.

Entre aquests homes Portella esmenta el cas de Messi. “És l’exemple més evident -diu l’editora-. Utilitzem la seva història pensant en els nens acomplexats amb el físic per explicar-los que ser el més baixet del vestidor no ha de ser un problema”. La lectura que en fa Muntané és totalment oposada. “El llibre parla de canviar el món, però els referents que esmenta no sembla que l’intentin canviar. Messi no ha fet res per sortir del patriarcat. Promou un model d’home centrat a guanyar milions d’euros amb el futbol i és un exemple pràcticament inabastable”, afirma la periodista. Ara bé, la llibretera d’Al·lots, Paula Jarrin, creu que aquest argument també és aplicable a Contes de bona nit per a nenes rebels. “És necessari visibilitzar la dona, però el llibre m’ha generat moltes preguntes. Com a feminista em fa vergonya que un dels contes estigui dedicat a la vida de Margaret Thatcher”, assegura.

Complementaris o excloents?

Duomo va decidir impulsar Cuentos para niños que sueñan con cambiar el mundo després de veure que hi havia una demanda no coberta. “Vam parlar amb llibreters i amb pares i mares que ens el demanaven i vam adonar-nos que hi havia un buit. El llibre neix d’aquesta necessitat”, afirma Portella. Les xifres de vendes corroboren l’encert comercial: des del maig l’editorial ha distribuït 10.000 exemplars del títol i ja en prepara la segona edició. En aquesta línia, Jarrin explica que ha rebut consultes de clients “que coneixien el llibre de les nenes rebels i preguntaven si n’hi havia un per a nens”.

De fet, els impulsors de tots dos llibres defensen que estan pensats no per excloure sinó perquè els llegeixin tant nens com nenes. Segons Portella, “els llibres no xoquen en sensibilitats, sinó que poden ser complementaris” perquè “moltes famílies tenien el de nenes i després han comprat el de nens”. Malgrat això, és evident que els volums s’adrecen a uns lectors en concret en funció del gènere. “Cap dels dos m’agrada, porten l’etiqueta del gènere incorporada al títol -assenyala Jarrin-. Volen trencar una barrera però es mantenen en el mateix sistema binari de segmentació”. La llibretera apunta que “els nens i nenes saben reconèixer la diferència, però se senten iguals”, i lamenta que els dos títols “ensenyin el món d’una manera segmentada als infants quan ells no l’observen així”.

El xoc de discrepàncies condueix cap a una pregunta inevitable: per què no existeix un llibre mixt, que faci difusió tant d’homes com de dones rellevants en la història de forma equitativa? Portella diu que, des de Duomo, treballen en “un proper títol que no tingui etiquetes”, però Jarrin creu que si d’entrada s’hagués optat per una opció mixta s’hauria venut molt menys. “Era el moment idoni per crear obres a favor de la igualtat i el feminisme, però s’ha abordat d’una manera molt petita -lamenta la llibretera-. Al final et preguntes on hi ha guanyat la literatura i on hi han guanyat els departaments de màrqueting”. De moment res sembla indicar que la tendència d’aquestes enciclopèdies segmentades vagi a la baixa. Al novembre, per exemple, Aguilar publicarà Cuentos para niños que se atreven a ser diferentes, escrit per Ben Brooks.