ENTREVISTA
Llegim Actualitat 27/07/2019

Lesley Nneka Arimah: “Les dones són més interessants perquè no estan a prop del poder”

Entrevista a l'escriptora

Sílvia Marimon
3 min
LesleyNneka Arimah: “Les dones són més interessants perquè no estan  a prop del poder”

A Lesley Nneka Arimah li agrada fer volar la imaginació i que ningú la limiti. Va néixer al Regne Unit, va créixer a Nigèria i en altres racons del món on la feina portava el seu pare, i actualment viu a Las Vegas (EUA). El seu debut literari, Què vol dir quan un home cau del cel (Quaderns Crema), ha estat molt ben acollit per la crítica i li han caigut del cel els premis; entre d’altres, el Kirkus i el Young Lions de ficció que atorga la Biblioteca Pública de Nova York. Llegir-la és una aventura de final incert perquè res és previsible en els seus contes, on les dones lluiten, a vegades, en un món ben feréstec. A les històries d’aquesta autora d’origen nigerià hi pot passar de tot: infants que neixen d’un floc de cabells, matemàtics que descobreixen l’equació per volar o un món futur on l’aigua ho ha engolit tot, excepte Austràlia i els Països Units (Àfrica). Nneka Arimah s’atreveix a explorar diferents gèneres: des del conte màgic fins a la paràbola utòpica, passant pel realisme psicològic. A vegades és irònica però d’altres construeix imatges que són autèntics malsons.

A Què vol dir quan un home cau del cel s’arrisca i barreja diferents gèneres literaris.

Vaig créixer llegint molt, llegia tot el que em queia a els mans. El resultat és que, sense adonar-me’n, ho he acabat interioritzant tot plegat, la qual cosa em permet explicar històries de diverses maneres. Aquesta barreja és intencionada perquè em preocupava que m’etiquetessin i em limitessin. Tenia el desig d’expandir-me, d’abocar al llibre diferents parts de mi, de moure’m per tot arreu sense limitacions.

La majoria de personatges són femenins, sobretot dones joves i adolescents.

M’agrada escriure sobre coses interessants, i les dones són molt més interessants, perquè no estan a prop del poder i, per tant, tenen més obstacles. La manera com els superen o els ignoren, o com els obstacles els influeixen, em fascina. Mai he pensat que ser dona i escriure sobre dones sigui una limitació, i qui ho pensi és que no té imaginació.

Hi ha un conte on, fins i tot, les dones tenen fills sense necessitat de tenir relacions sexuals amb els homes. La protagonista vol tenir una criatura extravagant, suau i bonica, tendra... La fa amb flocs de cabell.

El més divertit és que quan vaig començar a escriure no pensava excloure els homes del conte, només pensava en una dona desesperada per tenir un fill, i vaig imaginar un món on les dones podien fer criatures amb material divers. Només quan vaig acabar d’escriure algú em va dir que no hi havia cap home, ni tan sols n’havia sigut conscient. El conte reforça la idea que els problemes de gènere no són tan sols un conflicte d’homes contra dones sinó que a vegades és entre les mateixes dones.

Entre els molts obstacles que han d’afrontar les dones hi ha el dels abusos i les violacions. Tampoc l’obvia.

És part de la vida. Les violacions són més freqüents del que ens diuen els mitjans i moltes no arriben als jutjats. És una de les coses que moltes dones han d’afrontar.

Ha viscut en llocs molt diferents. De quina manera l’ha influït, això, a l’hora d’escriure?

Quan érem joves ens movíem molt i d’alguna manera això et converteix més en un observador que no pas en un participant. Et prepara per conèixer millor la naturalesa humana, canvies molt d’entorn i has d’adaptar-t’hi i, per fer-ho, has d’aprendre molt sobre el nou espai. Exercites la teva capacitat d’observació.

Per què va escollir els contes?

M’atrau el fet que hi ha poc espai, és un repte escriure i capturar un petit moment. A més, pots fer coses que una novel·la no permet, arriscar-te i fer històries surrealistes i estranyes que potser un lector no permetria si no fossin 30 pàgines sinó 200.

Li agraden molt els reptes.

És la gràcia de tot plegat. Quan vaig escriure aquests contes vaig decidir ser indulgent, deixar que la meva imaginació escollís el camí i no pensar en què passaria després.

¿Els premis li han donat més llibertat o n’hi han pres?

Tinc més llibertat perquè m’han permès tenir més temps per escriure. Ara tinc la pressió de l’editor o la que rebo a través de les xarxes socials. Però la meva vida no ha canviat gaire. Quan arribo a casa puc allunyar-me de tot això i continuar amb la meva rutina. Ara escric una novel·la més de realisme màgic.

stats