ANTONI RIBAS TUR
Barcelona

Ajornen el Nobel de literatura, en un cas digne de Stieg Larsson

L'escàndol per les acusacions d'abusos sexuals i les filtracions al marit d'una de les membres de la institució va provocar sis dimissions

Imatge d'arxiu d'una de les cerimònies d'entrega del premi Nobel / NOBEL PRIZE ACADEMY Zoom

L’Acadèmia Sueca es rendeix: aquest divendres ha anunciat l’ajornament del premi Nobel de literatura d’enguany, gairebé sis mesos després de l’esclat de l’escàndol de presumptes abusos sexuals i filtracions del marit d’una de les acadèmiques, el dramaturg Jean-Claude Arnault. “La crisi a l’Acadèmia Sueca ha afectat adversament el Premi Nobel [...] La Fundació Nobel espera que ara l’Acadèmia Sueca dediqui tots els esforços a restaurar la seva credibilitat com la institució que atorga el guardó i que informi de les accions que portarà a terme per fer-ho”, diu l’anunci de l’ajornament del guardó, que també demana als acadèmics que canviïn de tarannà. “Els esforços per reformar l’estructura organitzativa s’han de caracteritzar per fer créixer l’obertura cap al món exterior”, subratllen els responsables de la institució.

L’ajornament del premi no significa deixar l’any en blanc, sinó que excepcionalment el 2019 es donaran dos guardons. “Una de les circumstàncies que pot justificar una excepció és que la institució que el concedeix visqui una situació tan greu que faci que la seva decisió no sigui percebuda com a creïble”, lamenta la Fundació Nobel. Al llarg de la trajectòria centenària del Nobel de literatura només s’ha deixat de lliurar vuit vegades: els anys 1914 i 1918 arran de la Primera Guerra Mundial, el 1935 perquè el premi va quedar desert, i durant la Segona Guerra Mundial, del 1940 al 1943. Tot i que l’Acadèmia va dir que estudiava si atorgava el premi o no, l’ajornament era una notícia pràcticament anunciada després que l’última dimissió que hi va haver arran de la crisi, la de Sara Stridsberg, deixés el jurat sense quòrum. Ara com ara només queden en actiu deu dels divuit membres. De les vuit absències, sis corresponen a dimissions. Les altres dues corresponen a les acadèmiques Kerstin Ekman i Lotta Lotass, que van abandonar l’Acadèmia Sueca fa any.

Dimitir sense perdre el càrrec

Com que ser membre de l’Acadèmia Sueca és un càrrec vitalici -només es designen nous membres quan algun d’ells mor-, els dimissionaris no el perden, sinó que senzillament deixen de participar en les activitats de la casa. Així i tot, el rei Carles XVI Gustau va anunciar una reforma que permetria una renúncia.

El detonant de la crisi de l’Acadèmia Sueca va ser de caràcter íntim però tan dolorós com una guerra. També va revelar que l’exclusiva acadèmia, amb càrrecs vitalicis, era un niu d’escorpins: després que divuit dones denunciessin al novembre que Arnault havia abusat d’elles en dependències vinculades a la institució, els acadèmics no es van posar d’acord sobre quines mesures havien de prendre i va començar l’escalada de renúncies. Els primers de marxar van ser, a començament d’abril, els escriptors Klas Östergren, Kjell Espmark, Peter Englund i Kjell Espmark. La secretària, Sara Danius, que ocupava el càrrec des de l’any 2015, va renunciar-hi a l’abril, amb l’objectiu d’intentar calmar les aigües a la casa. Però no va poder evitar que el seu predecessor en el càrrec la qualifiqués, en un article aparegut a la premsa, de “la pitjor secretària de la història”.

Abusos, filtracions i corrupció

Jean-Claude Arnault estava vinculat a l’acadèmia perquè és el marit d’una de les acadèmiques (Katarina Frostenson, que va dimitir al mateix temps que Danius), i també gràcies a un club de lectura que podria haver rebut finançament irregular a través de l’Acadèmia Sueca. El director de l’Acadèmia, Anders Olsson, es va mostrar taxatiu quan les dues dones van marxar: “Crec que tots hem entès la gravetat de la situació en què ens trobem. Ens hem vist obligats a un compromís, a fer un pas enrere. Els que donaven suport a Frostenson han retrocedit i ella va acceptar deixar el seu lloc. La crisi de confiança la vam voler solucionar també amb la sortida de Danius”, va afirmar Olsson.

A més dels abusos, les divuit dones denunciants d’Arnault també el van acusar d’haver filtrat el veredicte del Nobel de literatura en les edicions que van guanyar Elfriede Jelinek (2004), Harold Pinter (2005) i Patrick Modiano (2014), un fet que va ratificar l’informe extern encarregat per l’Acadèmia Sueca quan va esclatar l’escàndol. També denunciava la irregularitat dels ajuts que havia rebut el club de lectura i descartava que Arnault hagués influït en els premis.