Nova YorkL'escriptora xilena Isabel Allende s'ha convertit en la primera escriptora en llengua espanyola que rep la medalla d'honor de la fundació dels National Book Awards per la seva contribució al món de les lletres nord-americanes.

En el seu discurs, Allende ha assegurat que és un "honor inesperat": "L'accepto amb humilitat i amb gratitud en nom de milions de persones que com jo han vingut als Estats units buscant una nova vida". Allende s'ha descrit a si mateixa com una dona desarrelada, una peculiaritat que li ha donat avantatges a l'hora de connectar amb el públic: "La majoria dels meus lectors venen de la nostàlgia, la pèrdua i la separació, del desig incurable de pertànyer a algun lloc. Semblo xilena i somio, cuino, faig l'amor i escric en espanyol", ha explicat l'artista, que va néixer al Perú i va viure 13 anys a Veneçuela després del cop d'estat de Xile del 1973. Allende és filla de Tomás Allende, cosí de Salvador Allende, el president xilè assassinat durant el cop d'estat de Pinochet.

"Vivim temps foscos"

Des del 1988 Isabel Allende viu als Estats Units. L'escriptora ha alertat sobre el perill dels nacionalismes, el racisme, la crueltat i el fanatisme dels EUA governats per Trump, en un temps en què els valors i els principis que sostenen la civilització estan sent assetjats: "Vivim temps foscos, amics, temps de guerra en molts altres llocs i una guerra potencial a tot arreu", ha sentenciat l'autora.

Allende també ha reflexionat sobre la importància de la literatura com un instrument per no oblidar les tragèdies humanes i, en el seu cas, per dibuixar "la vida d'altra gent": "especialment de les dones fortes i apassionades que conec per tot arreu". Per a Allende, rebre el guardó "és un premi extraordinari". "Significa que, potser, després de tot plegat, no soc estrangera, i que ja ha arribat el moment d'asseure'm i relaxar-me. He trobat un lloc al qual puc pertànyer i del qual potser no he de marxar mai més".

La resta de premiats als National Book Awards van ser, en novel·la de ficció, 'The friend', de Sigrid Nunez; en no-ficció, 'The new negro: the life of Alain Locke', de Jeffrey C. Stewart, i en poesia, 'Indecency', de Jostin Phillip Reed.