Literatura
Llegim Actualitat 21/01/2019

Irene Solà guanya el premi Llibres Anagrama 2019

'Canto jo i la muntanya balla' és el tercer llibre de l'artista, poeta i narradora osonenca

i
Jordi Nopca
4 min
“Escriure és tallar trossos de la vida de tothom”

Barcelona'Canto jo i la muntanya balla', d'Irene Solà, ha estat proclamada guanyadora de la quarta edició del premi Llibres Anagrama, dotat amb 6.000 euros, i que l'editorial publicarà al mes de maig. "Solà ha escrit una novel·la de muntanya on els éssers humans, el regne animal i el vegetal comparteixen el protagonisme, involucrats entre ells per una essència original, la que surt de la veu guanyadora", explica Guillem Gisbert, membre del jurat. Mita Casacuberta, també des del jurat, la defineix com "un viatge des de la unitat d'espai per un temps pluridimensional, com fa Richard McGuire a 'Here', però a través de les paraules".

La segona novel·la de l'autora, que va guanyar el premi Documenta 2017 amb 'Els dics', arrenca amb la mort del Domènec, un pagès poeta, després que un llampec acabi amb la seva vida. A partir d'aquí coneixem la història de personatges com la Dolceta, "que no pot parar de riure mentre explica les històries de quatre dones penjades per bruixes", i la Sió, "que ha de pujar tota sola la Mia i l'Hilari allà dalt a Matavaques i que no saps mai per on et sortirà, perquè sense en Domènec s'ha anat perdent".

"Les diverses veus dels personatges, que són els núvols, els bolets, els animals i les persones, expliquen un seguit d'històries que passen en un lloc de frontera molt concret, entre Camprodon i Prats de Molló", ha explicat Mita Casacuberta. "M'ha interessat comprovar una vegada més la banalitat del mal, que comença amb aquesta decisió arbitrària dels núvols, que acaben amb la vida d'un home", ha afegit, abans de comentar que al text hi ha vist "la Rodoreda última", però també "la literatura que s'ha fet des del punt de vista de la muntanya, mal anomenada literatura rural".

Entre el realisme i la fantasia

Solà no ha pogut ser a Barcelona –és de viatge al Vietnam– però ha pogut parlar amb la premsa a través d'una connexió telefònica un pèl accidentada: "Hi ha dues morts que ressonen, la del Domènec i, vint anys després, de la de l'Hilari, en un accident de caça. Un dels temes que puc comentar sobre el llibre és la tria de les veus narratives. Hi ha homes i dones que habiten la muntanya però també hi ha la mirada d'una tempesta, dels fantasmes, dels bolets, de personatges mitològics i fantàstics que habiten el Pirineu... Aquest joc de perspectives m'ha permès experimentar amb la llengua i la imaginació. Hi ha tot un capítol explicat des del punt de vista de quatre dones que van ser jutjades i assassinades per bruixeria, i un altre que el protagonitzen les dones d'aigua, éssers llegendaris que formen part de moltes cultures". Solà ha definit la novel·la com a "coral", i ha afegit: "Hi ha una certa puixança que mou els personatges en un àmbit inclement. A la novel·la hi passen fets traumàtics, però igual que passa a la muntanya es dona espai i força als personatges per trobar un lloc per redimir-se i retrobar-se. El cicle de la vida va tirant endavant".

El títol prové d'un vers d'un dels poemes que escriu un dels personatges. "Les veus, totes dites a la vegada, al damunt d'aquest tros de terra, fan una polifonia, una cançó, que és la que fa ballar la muntanya", ha dit l'autora. "El poder de la literatura és capaç de fer moure i ballar les muntanyes", ha afegit. En relació a 'Els dics', que va publicar L'Altra el març del 2018, reconeix que la va ajudar a créixer com a autora: "El que és important és continuar jugant i experimentant". Solà diu que parteix de la realitat per intentar anar "molt lluny". "Estic entre el món real i els altres mons, la literatura se situa enmig", ha afegit.

Solà ha destacat també "la ironia i el sentit de l'humor" d'alguns dels capítols, que es combinen amb "el to transcendental i dramàtic" dels altres. "La novel·la diu la muntanya des de moltes perspectives –continua–. Hi ha veus que hi habiten des de tota la vida i d'altres que no. El llibre vol ajudar a repensar què és i què passa a la muntanya".

L'autora més jove que ha guanyat l'Anagrama

Nascuda a Malla el 1990, Irene Solà es va donar a conèixer el 2012 amb el llibre de poemes 'Bèstia', premi Amadeu Oller. Cinc anys després va guanyar el premi Documenta amb 'Els dics', on la protagonista, l'Ada, estudia el seu entorn immediat –la família, els amics, els veïns, els amors– per treure’n històries que ajudin a explicar el món on ha crescut i amb el qual s’acaba de retrobar després d’uns anys vivint a Anglaterra.

"Els meus poemes són curts i si els hagués de comparar amb alguna cosa seria amb les agulles –deia l'autora l'any passat–. Són punyents, concrets i específics, una sola idea". Quan pensa en la narrativa que escriu, reconeix que li permet dues coses: "Abordar moltes idees entreteixides en una gran quantitat de text, i fer servir la màgia de les històries per construir ambients, paisatge i món i submergir-hi el lector".

El premi Llibres Anagrama va néixer el 2016. La primera edició la va guanyar Albert Forns amb 'Jambalaia', i Anna Ballbona va quedar-ne finalista amb 'Joyce i les gallines'. El 2017, l'Anagrama va ser per a 'La memòria de l'arbre', de Tina Vallès, i un any després el va guanyar Llucia Ramis amb 'Les possessions'.

stats