Literatura
Barcelona

Gabriel Ferrater ja té biògraf

Jordi Amat s'encarregarà del projecte, que Edicions 62 publicarà la tardor del 2021

Gabriel Ferrater, fotografiat per Roberto Ruperto el 15 d’agost del 1969 / ARXIU FERRATER  ACN Zoom

Edicions 62 ha fet públic aquest dilluns que Jordi Amat ja ha començat a treballar en la biografia del poeta, crític literari i traductor Gabriel Ferrater (1922-1972). "La meva intenció és mostrar Ferrater com una figura literària internacional del seu temps i mostrar-ne també la dimensió pública –explica Amat–. Josep Maria Castellet va escriure un retrat d'ell on el defineix com «una anguila que s'esllangueix». Ferrater era massa complicat per poder-lo atrapar, i és el que jo voldria aconseguir amb el llibre, que està previst que surti la tardor del 2021". 

Ferrater ha estat un autor que des de la seva mort prematura, poc abans de fer 50 anys, ha motivat diversos estudis literaris i biogràfics, com ara 'La poesia de Gabriel Ferrater', de Xavier Macià i Núria Perpinyà (Edicions 62, 1986), 'El poeta sense qualitats', de Jordi Julià (El Mèdol, 2004) –que li ha dedicat dos llibres més– i 'Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. Poetes de la consciència', a càrrec de Carlota Casas Baró (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015).

Un biògraf tot terreny

"Podré consultar per primera vegada papers familiars que no han estat a l'abast d'investigadors mai abans –avança Amat–. Òbviament, també estic fent recerca. Gairebé al principi del procés ja he trobat un exalumne de Ferrater que conserva els apunts de les classes de lingüística del poeta". Amat ha escrit les biografies de Josep Benet ('Com una pàtria', Edicions 62, 2017), Josep Maria Vilaseca ('Un país a l'ombra', L'Avenç, 2015), Ramon Trias Fargas ('Els laberints de la llibertat', La Magrana, 2009), Roc Boronat ('El republicà que va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya', coescrit amb Betsabé Garcia, Pòrtic, 2008) i Luis Cernuda ('Fuerza de soledad', Espasa Calpe, 2002). "Cernuda va ser el primer autor de qui vaig escriure una biografia –recorda–. Igual que Ferrater, era un personatge psicològicament complex, gens convencional".

Abans d'això, Amat –que també ha escrit assajos com 'La confabulació dels irresponsables' (Anagrama, 2017)– va treballar un temps en una primera biografia que mai no es va publicar. "Per a aquell projecte em vaig veure diverses vegades amb Joan Ferraté, germà d'en Gabriel, i quan li vaig demanar quin era el seu model de biografia em va dir 'Vida de Juli Agrícola', de Tàcit. Al final del text, Tàcit explica quina podria ser la funció de la literatura: diu que quan un mor, un bust o un retrat poden estar bé però no tenen vida, que el que té vida són les paraules. La biografia té com a finalitat aconseguir la permanència dels que ja no hi són".