Parlem amb l’actriu i escriptora Estel Solé (Molins de Rei, 1987) entre assaig i assaig de la lectura dramatitzada de Lisístrata, d’Aristòfanes, que es va poder veure ahir a la ciutat grega del jaciment d’Empúries en el marc del festival Portalblau. “¿Un llibre que hagi llegit fa poc i que vulgui recomanar? Deixa’m que hi pensi una mica -diu-. Unes setmanes enrere algú va fer una piulada on citava un llibre de títol llarg, fascinant i suggerent que em va cridar molt l’atenció: Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre. L’autora és Liudmila Petruixévskaia. Vaig córrer a buscar informació d’ella, i la seva versatilitat com a escriptora -ha escrit novel·la, teatre, poesia, contes i guions- em va fer decidir a comprar-me el llibre”.

Hi havia una vegada una noia... és el primer recull de contes de Petruixévskaia que els lectors poden llegir en català, amb una traducció esplèndida de Miquel Cabal, un dels molts encerts d’Edicions del Periscopi, que ha rebut recentment el premi Llibreter per una altra traducció, Teoria general de l’oblit, de José Eduardo Agualusa. “Llegint Petruixévskaia em vaig adonar de seguida que alguna cosa en la seva escriptura em portava directament a Anton Txékhov, un dels meus autors preferits -continua Estel Solé-. La seva em sembla una veu punyent, directa, clara com un tall de vida. Els seus personatges femenins són dones que sobreviuen encaixant com poden en una societat que els és rocallosa. Són fortes i fràgils, amb vides sòrdides i alhora innocents, i busquen l’amor d’homes que són més bèsties estranyes i fosques que no pas persones”.

Nascuda a Moscou el 1938, Liudmila Petruixévskaia ha escrit nombrosos contes, però també obres de teatre i novel·les, com ara Cuando es de noche, traduïda en castellà a Marbot el 2017. Durant la seva visita a Barcelona el 2015 per presentar el volum de Periscopi, Petruixévskaia també va oferir dos concerts a l’Heliogàbal, on els assistents van poder descobrir una altra faceta de l’escriptora, la més esbojarrada: en les estones lliures és cantant de cabaret.

“Aquest recull de contes és, sens dubte, un regal per a l’ànima”, assegura Estel Solé, abans de recordar dues novel·les que també ha llegit aquests últims mesos i que no vol deixar passar l’oportunitat per recomanar: Permagel, d’Eva Baltasar -també mereixedora d’un dels premis Llibreter-, i Les possessions, de Llucia Ramis, publicades per Club Editor i Anagrama, respectivament.