Literatura
Barcelona

"A Glasgow rics i pobres només coincidien als llocs on hi havia sexe, drogues i violència"

'Gener de sang', d'Alan Parks, està ambientada a la ciutat escocesa, fosca i violenta, del 1973

L'escriptor Alan Parks / CÈLIA ATSET Zoom

La nova col·lecció de novel·la negra d'Univers, segell d'Enciclopèdia Catalana, té el llom i la contracoberta d'un groc que recorda –seria estrany que fos una coincidència– l'emblemàtica col·lecció La Cua de Palla d'Edicions 62, dirigida per Manuel de Pedrolo en la seva primera etapa, que va arrencar el 1963. L'influx d'aquell groc ha arribat fins al present a través de Gener de sang, d'Alan Parks, i Els planificadors, d'Un-su Kim, que afegeixen dos escenaris poc freqüentats al panorama criminal contemporani. 

Un-su Kim ambienta les novel·les a Corea del Sud, país del qual ens han arribat recentment novel·les –fosques, però no negres– de Han Kang i Cho Nam-joo. Alan Parks s'emporta els lectors fins al Glasgow del 1973 a Gener de sang, primer volum d'una sèrie de dotze títols, un per a cada mes de l'any, protagonitzats pel jove, expeditiu i torturat inspector de policia Harry McCoy. Nascut a Escòcia el 1963, Parks va canviar la feina de mànager musical per l'escriptura després d'haver treballat durant vint anys amb grups com New Order, The Streets, All Saints i Lloyd Cole. 

És el primer escriptor de novel·la que entrevisto que té un màster de filosofia moral.

Quan va ser hora de triar quina carrera faria, vaig optar per filosofia, que era el que m'interessava més, i em vaig especialitzar en filosofia moral. Els problemes que planteja són engrescadors. Què fa que una acció sigui bona o dolenta? Què ens pot portar a cometre un crim? Vaig aprendre molt.

Però mai no s'ha dedicat professionalment a la filosofia.

Només els rics poden dedicar-se a la filosofia. Quan va ser hora de decidir què faria amb la meva vida, va resultar que un noi amb el qual coincidia a les classes de llengua, Lloyd Cole, s'havia instal·lat a Londres i havia format un grup de música. Em vaig convertir en el seu mànager, i d'allà vaig passar a London Records, que va acabar absorbida per Warner. Van ser dues dècades fructíferes. Però llavors va arribar la crisi al sector i em va tocar reinventar-me.

Gener de sang va sortir en anglès el 2017. Per què va decidir que l'inspector Harry McCoy motivaria tota una sèrie de llibres?

No hi vaig pensar, en això. Vaig escriure la novel·la viatjant en tren des de Glasgow a Londres i viceversa. Hi anava durant una temporada per fer de consultor. Quan la vaig tenir acabada, la vaig guardar al calaix durant un any, fins que un amic que es dedica al món del cinema em va voler esperonar a escriure un guió i, en canvi, li vaig ensenyar Gener de sang. Tenia por que no li agradés, però m'equivocava... I ara soc aquí, al gran festival de novel·la negra de Barcelona.

¿Ha sigut gaire lector d'aquest gènere? 

No. He sigut lector en general. I el meu gust ha anat canviat: primer llegia llibres molt canònics, com El gran Gatsby, de Francis Scott Fitzgerald, o Moby Dick, de Hermann Melville. Més endavant vaig llegir força americans contemporanis: Raymond Carver, Bret Easton Ellis, Jay McInerney... El gènere negre no m'interessava especialment. Vaig passar d'interessar-me per la qualitat d'un llibre a voler passar-m'ho bé llegint-lo.

I per què va acabar escrivint Gener de sang?

Gràcies, en part, a les novel·les de William McIlvanney, que va ambientar a Glasgow una sèrie de novel·les protagonitzades per l'inspector Jack Laidlaw. Em va permetre veure que la ciutat de la meva infantesa es podia traslladar a la literatura.

Es va inventar un inspector de passat turbulent i present incert que durant el gener del 1973 ha de resoldre una sèrie de crims a la ciutat on vostè va créixer.

El que no volia fer era un whodunit clàssic, aquelles històries que van encaminades a saber qui ha matat a qui. Soc incapaç d'escriure una trama complexa. Però treballo molt els personatges i els escenaris. En aquest sentit, els meus mestres han sigut James Ellroy i Philip Kerr.

Com descriuria la ciutat de Glasgow per on campa el personatge?

Hi havia molt de contrast entre rics i pobres. Les minories es respectaven més aviat poc. I la violència era força present. Escric sobre una ciutat de Glasgow literalment negra. Negra i bruta, molt diferent de com és ara. Potser més especial. En aquest context situo el Harry, que no és protestant –com la gran majoria–, sinó catòlic, i que va créixer en un orfenat. Ell entén els sensesostre i la gent desesperada i, de fet, encara hi té contactes. Això el converteix en un policia singular.

Una de les subtrames de la novel·la té a veure amb la prostitució encoberta a la ciutat.

D'això me'n vaig assabentar gràcies a un policia retirat que me'n va parlar un dia. Em deia que a la dècada dels 70 hi havia cambreres que, com que cobraven tan poc, es feien un sobresou anant amb homes adinerats. Rics i pobres només coincidien, a Glasgow, als llocs on hi havia sexe, drogues i violència.