Actualitat
JORDI NOPCA

Edicions de 1984: persistint 35 anys

Edicions de 1984: persistint 35 anys Zoom

En tres dècades i mitja d’història, Edicions de 1984 no havia convocat mai els periodistes a cap dinar de premsa. Josep Cots, un dels quatre impulsors del projecte juntament amb Àngels Agulló, Jordi Rojas i Carme Sansa i actual director de l’editorial, s’ha decidit a fer una excepció coincidint amb el 35è aniversari de la casa. “El nostre objectiu és persistir, igual que hem fet sempre -explica Cots poc abans del brindis amb aquell somriure sorneguer que llueix en les millors ocasions-. Entre el colesterol, Trump, Casado i Rivera no sabem què pot passar”. L’editor seu al costat de Laura Baena, vinculada a l’editorial des de fa anys: tal com anuncia, serà ella qui succeeixi Cots el dia que es retiri.

La voluntat dels socis fundadors de 1984 era publicar literatura que projectés “les societats totalitàries i les xacres del sistema”. Així, entre els primers autors que van passar a formar part del catàleg hi ha Bertolt Brecht, André Malraux, B. Traven, Jack London, Aleksandr Soljenitsin i Milan Kundera. El ritme de l’editorial ha anat in crescendo. Si fins al 1996 van aparèixer una vintena de llibres en total, la major part dels quals vinculats a l’emblemàtica col·lecció Temps maleïts, a partir d’aquell moment, coincidint amb la dedicació exclusiva de Cots a l’editorial, en van començar a sortir deu per any. Va ser així que va arrencar Mirmanda, la col·lecció més prolífica de l’editorial, amb 176 números fins ara -l’últim dels quals és De la ciutat vella, de Juli Vallmitjana-, on en dues dècades han sortit llibres de Claudio Magris, John Fante, George Saunders, William Faulkner, Jordi Lara, Marilynne Robinson i Andrei Platonov, entre molts altres. “El gran èxit de vendes de l’editorial ha sigut Olor de Colònia, de Sílvia Alcàntara -recorda Cots-. En una dècada n’hem venut 60.000 exemplars”.

Derrotar la crisi

El 2009, coincidint amb l’inici del retrocés en la facturació del sector del llibre -que va caure un 30% en cinc anys-, Edicions de 1984 va decidir pitjar l’accelerador. “Quan la crisi va començar a fer mal i moltes editorials van reduir la producció nosaltres ens vam plantejar fer just el revés -admet-. Vam passar de publicar 10 títols l’any a 25, i ens hem mantingut així fins ara”. En aquesta última dècada, Edicions de 1984 “ha fet un salt enorme en la percepció del projecte per part dels lectors”, reconeix Cots. Des de l’inici, la seva divisa ha sigut “publicar literatura de qualitat”: en alguns casos ha connectat més amb els lectors, com ha passat amb les novel·les d’Elizabeth Strout i de Hans Fallada; en d’altres ha aportat prestigi al catàleg, com podrien ser les edicions de la poesia de W.B. Yeats, d’Óssip Mandelxtam i de Walt Whitman. “Tant en temps de vaques grasses com en moments de crisi, els nostres tiratges sempre han sigut curts, de 1.200 o 1.500 exemplars -diu l’editor-. Si tenim un milió tres-cents mil lectors habituals en català no podem fer miracles, pensant en el públic potencial de la literatura de qualitat. Mai no ens hem plantejat publicar llibres de receptes de cuina”.

Pel que fa a les vendes, Josep Cots diu que l’editorial “ven uns 30.000 llibres l’any”; d’aquests, “un 80% són novetats i el 20% restant corresponen al fons”. Aquest fons és dinamitzat a partir de reedicions en format de butxaca però també gràcies a noves maneres de presentar títols emblemàtics del catàleg, com és el cas de la nova col·lecció Rebrot. “Hi publicarem obres de narrativa molt valorades pels nostres lectors que estan pràcticament exhaurides -diu Cots-. Seran volums en tapa dura, cosa que no hem fet mai fins ara, i els vendrem al mateix preu que les edicions en rústica”. El primer títol, que arribarà la setmana que ve a les llibreries, és El problema de Spinoza, d’Irvin D. Yalom. “N’hem publicat tres novel·les i estem traduint-ne l’autobiografia, que sortirà l’any que ve”, avança Cots. El veterà psiquiatre nord-americà es va incorporar al catàleg de l’editorial amb En el cor de la nit (2011), i va continuar amb El problema de Spinoz a (2013), Criatures d’un dia (2015) i El dia que Nietzsche va plorar (2017).

Un Rusiñol exquisit

Poques setmanes després de la publicació de l’assaig El fugitiu que no se’n va, de Raül Garrigasait, dedicat a l’estudi de diversos aspectes de l’obra de Santiago Rusiñol, Edicions de 1984 publica Oracions. “És el primer llibre de proses poètiques de Rusiñol [1897], i potser mostra el moment més exquisit de l’autor”, comenta Garrigasait, que amb Els estranys (2017) es va convertir en una de les altres incorporacions destacades de l’editorial: va guanyar el premi Llibreter i el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, a més d’aconseguir unes vendes que freguen els 8.000 exemplars. Oracions inclou els dibuixos de Miquel Utrillo i les partitures d’Enric Morera, amb la vocació de recuperar l’esperit “d’obra d’art total” amb què la va concebre Rusiñol, que dedica textos al mar, el tro, la boira, les flors, les ruïnes, la bellesa, l’amor i molts altres escenaris -també sentiments- on “l’ànima mig endormiscada es desvetlla de moment i ens obliga a deturar-nos”.