Barcelona

Deu fragments imprescindibles de l'obra de Màrius Sampere

El poeta barceloní ha mort als 89 anys i deixa una trentena de llibres

Màrius Sampere, el 2016 / MANOLO GARCÍA Zoom

Màrius Sampere ha deixat una trentena de llibres de poesia i prosa des que va publicar 'L'home i el límit' l'any 1968. En triem deu fragments:

1. "Em dic Màrius i vaig néixer, m'hi ajudaren / legions de dimonis, entre els quals hi havia / els meus pares, els darrers ancestres / i sens dubte els més bells. Encara me'ls estimo / i ells m'estimen a mi, em consta: bo i morts / m'aconsellen i animen. Tot això ho sé / perquè hauré de morir. / També a vosaltres / us cridaran / pel nom, un a un, i naixereu, / també us ajudaran / legions de dimonis, un dels quals seré jo" ('Demiúrgia', 1996).

2. "Mare, no em renyis / sí, ja sé que m’he fet vell, / però jo no he sigut! / Jo no he sigut, deia d’infant / a l’empara de la llum. Per què / no dir-ho ara, al recer / de l’ombra?" ('L'estació dels espiadimonis', 2010).

3. "Jorn circular, temps circular, / femelles rodonenques, nines d'ulls / aparellades, ventres, capcirons, / perles, medalles, places amb menuts / i ancians fent rotllana, cuques / en repòs espiral / botons, bombetes, / monedes fredes i vivents... Jo també giro / perquè el món no s'aturi" ('La cançó de la metamorfosi', 1995).

4. "Déu no existeix, el silenci absolut l'omple el Crit. / Mentrestant, l'eternitat, la paraula repetida fins al fàstic" ('L'esfera insomne', 2016).

5. "No faci tantes preguntes i experimenti, només experimenti i calli" ('Àlien i la terra promesa', 2018).

6. "Quan jo era infant parlava / amb els esperits. Sabia que la gespa / eren els peus menuts i frescos de les fades; una estesa de pedres, un aplec de nans / fent la becaina; un arbre, un gegant quiet / i bondadós que no negava mai un consell d'ombra / al caminant exhaust; cada cosa, en fi, gran o petit, / l'estoig que guardava un bri de fum de l'ànima del món. / Ara sé que tot és buit i de ningú com una frontera" ('La taula i les estrelles', 1992).

7. "Mai no arribarà la fi del món / si et recordo la veu / i sigui recordada / la meva veu després, i molt més tard / encara, la memòria fidel, / conjurant la tenebra i els enterramorts, / arrenqui del silenci les imperceptibles / preguntes dels ulls cecs: on ets? on ets?, / on ets?, i cap resposta / no s’alci de la terra llevat d’una flor" ('Les imminències', 2002).

8. "Et xuclaré la sang, no ho diguis a ningú, / que vindrien les altres, les veïnes / rubicundes i maules a sol·licitar / els meus serveis d'aràcnid, i llurs sucs / aliens i innocus no em traurien / la set que tinc de tu, l'única set" ('Demiúrgia', 1996).

9. "Ens farem l'amor. De sobte en mi / la mateixa memòria del foc, / avanço cap a tu, el primer home / que habità la terra" ('Oniris i el tret del caçador', 1987).

10. "Per què tot comença pel principi? / No té sentit. El temps / et fa salivera a la boca, noia. Així / ressuscita aquella estrella / morta fa mil·lennis / i, veus? / ja s'encén, / ja no és mentida, ja / sé que les coses no s'acaben / ni comencen: s'entrecreuen. Sí, ja sé / que viure és provar-ho infinites vegades" ('Jerarquies', 2003).