Jordi Nopca
Barcelona

Daniel Gamper guanya el premi Anagrama d'assaig amb 'Las mejores palabras'

Els límits del que es pot dir inspiren el llibre del filòsof barceloní

Daniel Gamper (Barcelona, 1969), aquest dilluns a l’hotel Condes de Barcelona / ENRIC FONTCUBERTA / EFE Zoom

“El pensament polèmic no m’interessa: m’agrada parlar en termes de coneixement”, reconeixia el filòsof Daniel Gamper (Barcelona, 1969) poc després que es fes públic aquest dilluns que el seu llibre 'Las mejores palabras' era l’escollit entre els 77 originals que s’havien presentat al 47è premi Anagrama d’assaig, dotat amb 8.000 euros. Així i tot, ha estat un concepte controvertit –i d’actualitat–, les 'fake news' i el fenomen de la postveritat, el que ha motivat el professor de Filosofia Política de la Universitat Autònoma de Barcelona a escriure el seu tercer assaig. “Hi ha una devaluació del valor de les paraules, un abaratiment –comenta–. Les 'fake news' són una manera de desacreditar els periodistes, de desactivar el potencial de control que tenen”.

A partir d’aquest motor creatiu, Gamper, que anteriorment ha publicat llibres com 'Laicidad europea' (Bellaterra, 2016) i 'La fe en la ciudad secular' (Trotta, 2014), reivindica la importància de “la paraula lliure”, terme que li agrada més que “llibertat d’expressió”. “Per què serveix, l’ús de la paraula lliure? –es demana–. Per a l’ús de les millors paraules”. A l’assaig, Gamper s’allunya del marc conceptual jurídic per parlar dels límits de la llibertat d’expressió i ho enfoca en el marc de la democràcia i la interacció humana quotidiana. La paraula lliure “no és un lloc on s’arriba”, sinó un lloc “de combat”. “Si no hi ha perill ni risc, no hi ha llibertat”, avança Gamper, que en aquest nou llibre s’allunya de la filosofia política per oferir una reflexió de caire més general, si bé 'Las mejores palabras' comparteix amb els llibres anteriors de l’autor que “tots tracten sobre la llibertat, les minories i la democràcia”.

De Mahoma a Stuart Mill

L’assaig, que arribarà a llibreries el 5 de juny, està estructurat en 22 capítols breus que es poden llegir de manera independent. “A la primera meitat exploro les diverses circumstàncies i exploracions del desplegament de la paraula domèstica, tant en l’interior de la parella com amb els fills”, explica. A continuació hi ha l’escola, on la paraula esdevé “disciplinada” i amb l’objectiu de ser utilitzada com a “brúixola col·lectiva de la veritat”. En aquest punt es fixa en aquella correcció política que “topa amb un radicalisme estudiantil o universitari que vol reanomenar el món”. El gruix de 'Las mejores palabras' estudia com la devaluació de la paraula afecta els fonaments democràtics.

“Hi ha certes tendències il·liberals que s’estan desenvolupant als països occidentals”, explica, abans de recordar que anys enrere la llibertat d’expressió ja li va cridar l’atenció:“Va ser mentre vivia a Dinamarca i es van publicar unes caricatures a la premsa sobre Mahoma que van indignar una part del món islàmic –diu–. A partir de llavors em vaig començar a interessar en els límits del que es pot dir. Des de fa anys, un dels textos que faig llegir als alumnes és 'Sobre la llibertat', de John Stuart Mill”.

Per a Gamper, les icones amb les quals defensem la llibertat d’expressió “són totes negatives”. Es refereix, per exemple, a una boca tapada en el cas català, o un llapis ensangonat en el cas de l’atemptat de 'Charlie Hebdo'. “Sabem que hi ha alguna cosa que es perd si es retalla la llibertat d’expressió, però no tenim tan clar què hi guanyem”, argumenta. Un dels objectius de l’assaig és buscar icones positives i reflexionar de nou sobre la utilitat de deixar que les paraules circulin lliurement en l’espai públic. Tal com diu Daniel Rico, un dels membres del jurat, “el valor ètic, polític i civil de les paraules” es troba al centre del llibre.