EUROPAPRESS
Madrid

Cristina Morales sobre Catalunya: "És una alegria que hi hagi foc en comptes de cafeteries obertes"

La guanyadora del Premio Nacional de literatura afirma que "la violència és la de la policia"

Cristina Morales / CRISTINA CALDERER Zoom

L'escriptora Cristina Morales, guardonada amb el Premio Nacional de literatura de narrativa, ha recalcat aquest dimarts que les protestes contra la sentència dels presos polítics als carrers de Barcelona li generen "alegria" i ha defensat que és la policia qui exerceix "la violència". "És una alegria veure que hi ha foc en comptes de botigues i cafeteries obertes al centre de Barcelona i a les vies comercials, preses per l'explotació turística i capitalista i de les quals estem desposseïdes les que vivim allà", ha subratllat Morales, que va néixer a Granada i resideix a la capital catalana. 

"La violència és la de la policia i és l'únic que es pot esperar d'ells. És un cos violent davant del qual només hi ha lloc per a la submissió o l'autodefensa", ha defensat l'escriptora, reconeguda per la seva novel·la Lectura fácil. Tot i la crítica, Morales no té previst rebutjar el guardó que li ha concedit el ministeri de Cultura i ha subratllat que li és indiferent la postura del govern de Pedro Sánchez sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya. "El que facin als despatxos no m'interessa en absolut", ha recalcat. 

Per a l'escriptora, rebre aquest premi ha estat "inesperat", ja que habitualment es concedeix a persones "amb més trajectòria", ha dit. Sobre els 20.000 euros amb els quals està dotat el guardó, ha dit que li serviran per tenir "un descans econòmic" i la possibilitat de seguir escrivint. L'obra de Morales ha estat valorada pel jurat com "una proposta radical i radicalment original", si bé ella assegura que no es plantejava "de manera explícita fer res radical". 

Sobre el contingut de l'obra, que gira al voltant de quatre dones amb discapacitat intel·lectual a Barcelona, ha destacat que buscava qüestionar el concepte mateix de discapacitat intel·lectual i d'inclusió. "La inclusió és una mentida de la democràcia, perquè si existeix una necessitat d'inclusió és que existeix una marginalitat provocada pel mateix poder, que després apel·la a la inclusió d'una manera hipòcrita i estratègica –ha afirmat–. La inclusió que prediquen els poders públics no m'interessa gens".