Sector editorial
Barcelona

Adeu a Claudio López Lamadrid, l'editor a qui no li agradava avorrir-se

L'Ajuntament concedeix la Medalla d'Or a títol pòstum al director literari de Penguin Random House

Ángeles González-Sinde, durant l'homenatge a la seva parella, l'editor Claudio López Lamadrid / MANOLO GARCIA Zoom

“El Claudio va passar moltes hores en aquest edifici", recordava ahir a la seu de Penguin Random House Ángeles González-Sinde, parella de l’editor Claudio López Lamadrid, que va morir al gener als 59 anys. "Ell em parlava de cadascun dels habitants d’aquesta casa amb qui compartia la jornada laboral", afegia. L’escriptora i exministra de Cultura va voler deixar a banda les “petiteses i intimitats” que li transmetia el seu home: va ser l’única broma que es va permetre abans que se li trenqués la veu. “Se sentia bé aquí, se sentia estimat i estava orgullós del lloc que ocupava”, va sentenciar.

Va ser al seu despatx que López Lamadrid va patir l’infart cerebral que va acabar amb la seva vida. “Va perdre la consciència treballant en un dels llibres que tant estimava –va afegir Núria Cabutí, directora general del grup–. Ha estat i serà un gran editor, en majúscules, que va fer de la seva passió l’ofici al qual va dedicar la vida. Donar un cop d’ull al seu catàleg és l’eloqüent testimoni de la seva feina”. Alguns dels noms que van aparèixer citats durant l’homenatge van ser els de Joan Didion, Sylvia Plath, John Cheever i David Foster Wallace. “Sempre deia que de tots els llibres que havia editat es quedava amb ‘La broma infinita’, de Foster Wallace. Així acontentava joves i consolidats, autors de fora i d’aquí”, va dir Rodrigo Fresán, un dels autors de la casa convidats a parlar de qui va definir com “l’editor central de la meva vida”.

A l’homenatge hi van participar també els editors Miguel Aguilar, Pilar Reyes i Ignacio Echevarría, amic de López Lamadrid des de fa 40 anys. “El Claudio, com jo, va viure la gran transformació del món editorial: vam començar amb els artesanals fotolits en una estructura familiar com era la de Tusquets, i d’allà vam passar al model de Bertelsmann des de Círculo de Lectores, molt diferent, als anys 90. La tercera editorial per on va passar el Claudio va ser Grijalbo, i finalment va arribar a Random House, llavors també participada per Mondadori”.

Fresán va recordar que aterrar a una ciutat com Barcelona, que era nova per a ell, i ser adoptat per un editor com López Lamadrid “era com trobar-se en una novel·la de Dickens”. Una cosa similar li va passar anys després a Luna Miguel, poeta, novel·lista i periodista. “El 2010 encara estudiava quan em va proposar de fer pràctiques a Random. Només amb aquesta invitació ja em donava un futur", va dir. Nou anys després és l’editora convidada, juntament amb Antonio J. Rodríguez, de Caballo de Troya.  “Em sento una intrusa en una casa molt gran. M'hauria agradat que el Claudio pogués llegir els llibres que preparem", va afegir.

Pilar Reyes va recordar que “ser editor és una manera de ser i estar al món, i el Claudio ho compartia, connectant països de Llatinoamèrica que fins llavors no ho estaven”. Echevarría, per acabar, va afegir que el motor principal de l’homenatjat “era divertir-se amb el que feia”.  I va assegurar: “Les úniques vegades que el vaig veure trist va ser perquè s’avorria”.

Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, va aprofitar l’acte per donar dues notícies en relació a l’editor: “Li concedirem la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament a títol pòstum i a finals d’abril l’homenatjarem a la fira de Buenos Aires”.