“El seu projecte és convencional, sense ànima, sense força. Perfectament inofensiu. Bravo, amic. Ara li prepararem el contracte”. Ho diu un personatge de La luna al revés, el nou còmic de Christian Hincker (Estrasburg, 1967), més conegut com a Blutch. De fet, el personatge és el mateix Blutch, autocaricaturitzat com a trepa de la indústria del còmic. Tanmateix, aquesta obra, que sembla alimentada per la venjança, no és només una sàtira de qui remena les cireres culturals, sinó també una esmena a la totalitat del sistema que desmunta el mite de la creativitat. Aquí gairebé ningú gira rodó.

En un futur malaltissament utòpic on tot Europa està pendent de la publicació d’un còmic, El Nou Nou Testament, una megaeditorial decideix desfer-se per baix rendiment d’un dibuixant egocèntric i moralment abjecte. Per substituir-lo, trien una noia que no és conscient de la raó per la qual l’han escollit, i que de fet no sap què és el que està fent. Un Blutch vigorós, genial, més detallista que mai, i amb un gran control del color, es reserva un gir narratiu que aporta dignitat a una història que pot ser interpretada com una crítica ferotge als mecanismes industrials de la cultura i sobretot a la supèrbia dels creadors. Com sempre, Blutch fent amics. Gràcies!