MATARIES PER L'HONOR... POÈTIC?

Una notícia de l'agència Europa Press de dimecres ens explicava que a la regió dels Urals s'ha detingut un home sospitós d'haver matat a punyalades un amic… a causa d'una disputa sobre literatura! Sí, ho heu llegit bé. Europa Press ho ha agafat de l'agència russa RIA Novosti. Segons la policia, la víctima va declarar abans de morir que va ser agredida defensant que l'"única literatura veritable és la prosa". Es veu que tots anaven un pèl beguts, però això no vol dir que el fet no sigui igualment extraordinari.

L'agència RIA Novosti ha recordat que no fa gaire, també a Rússia, va donar-se un incident d'origen semblant: a Rostov del Don, un home va disparar a un altre enrabiat pel desacord sobre la figura del filòsof Emmanuel Kant. Després del somriure, amics, posem-nos seriosos perquè la cosa s'ho val. En primer lloc, l'admiració estupefacta: quin gran país, Rússia, on la gent es clava ganivets o es dispara per raons tan elevades. Aquí és el contrari. Les baralles campals pel futbol, per exemple, ens situen en el nostre lloc. La passió vehement expressada per un fet cultural es considera una pèrdua de temps. Al màxim que hem arribat -i Déu n'hi do-, si comparem, és a fer una gran manifestació antitaurina o contra l'estil que en Subirachs imprimeix a la Sagrada Família. En segon lloc, aquí, posats a barallar-se per la literatura, no passem gaire de la lluita més superficial i concreta: tal autor és bo o no, tal novel·la val la pena, tal literatura és impresentable… Mai, però, ens n'aniríem amb armes i bagatges a la guerra per un genèric: "L'única literatura veritable és la prosa". Extraordinari. Fascinant.

MATARIES PER L'HONOR... NARRATIU?

I avergonyidor, almenys, personalment. No mataria ningú per la prosa, ni tan sols per la meva. Encara més, fins i tot en estat d'embriaguesa, probablement el cap se me n'aniria per una altra causa. La discussió sobre la primacia entre la prosa i la poesia és antiga. I els que no som poetes, sinó narradors, hem hagut de transitar per la vall de llàgrimes de la creació literària amb aquella sensació, sovint, de pensar que la narrativa és per distreure, mentre que la poesia és art. El mateix Faulkner va expressar-ho així. No recordem la cita exacta, però venia a dir que quan un escriptor s'adona que hauria estat un mal poeta, llavors intenta fer relats, que és la forma literària més exigent després de la poesia, i si torna a fracassar, només llavors es fa novel·lista. Potser no n'hi ha per tant. A més, segons l'època, formalment, tant l'una com l'altra s'han acostat molt. D'aquí que es parli de prosa poètica o de poesia narrativa.

Però el més fort de tot és que avui en dia una reflexió d'aquestes gairebé es pot considerar obsoleta. Abans que sobre prosa o poesia, caldria discutir sobre llegir o no llegir. I si es llegeix, si es fa en paper o no. I si no s'hi fa, què fem amb la pirateria… Tot plegat és molt prosaic. En fi, amics, per si de cas, si us trobeu un poeta, doneu-li la raó en tot. Et pot desembeinar un ganivet… o un poema. O un poema com un ganivet. O… Ai, ja hi tornem a ser. Prosa, poesia?