SOMIATRUITES

Sándor Korösi Csoma: L’hongarès respectat als monestirs tibetans

Sándor Korösi va recórrer mig món buscant les arrels de la llengua hongaresa, però va acabar convertint-se al budisme i residint entre monjos a l’Himàlaia

Sándor Korösi Csoma Zoom

El 1933 el govern hongarès va rebre una petició sorprenent de l’ambaixador japonès: oferir una estàtua, ja que un temple budista de Tòquio havia decidit elevar un ciutadà hongarès a la categoria de bodhisattva, un terme que defineix algú embarcat en el camí del Buda de manera significativa. Una persona que ha avançat en el camí de la il·luminació. El govern hongarès hi va accedir, i va enviar una estàtua de Sándor Korösi Csoma, l’hongarès considerat el pare de la tibetologia moderna.

En un periple sorprenent, Korösi va fer el camí entre dues precioses regions plenes de boscos i cims. Nascut el 1784 a Transsilvània, Korösi era fill d’una família pobra pertanyent als székely, un grup de parla hongaresa d’aquestes terres que avui en dia pertanyen a Romania. El pare era un guàrdia fronterer que va fer un esforç per garantir al fill una bona educació en un col·legi protestant, on el Korösi va demostrar que tenia un do per aprendre idiomes. Als 10 anys ja parlava hongarès, alemany, llatí i grec clàssic. Malgrat que li van fer estudiar filosofia i teologia, va encaparrar-se a dedicar la seva carrera a estudiar els orígens dels hongaresos. Tothom sabia que els hongaresos havien arribat des de les planes de l’Àsia central, a cavall, de manera nòmada, segles abans, però encara calia omplir molts buits a l’hora d’explicar les seves arrels. Així, va seguir formant-se, coneixent nous professors i universitats, primer a Viena i després a Göttingen, Alemanya, on va especialitzar-se en llengües orientals, i on va aprendre àrab, turc i armeni. Va ser a Göttingen on va descobrir els debats de professors com Julius Klaproth, que tenia la teoria que els hongaresos eren descendents dels uigurs, un poble turc de l’Àsia central de majoria musulmana que viu actualment a la Xina.

El descobriment d’aquesta teoria el va canviar tant que en tornar a Transsilvània va mantenir debats pujats de to amb el seu amic Samuel Gyarmathi, que defensava que l’hongarès formava part del grup de llengües ugrofineses. Korösi defensava que l’origen eren els huns, la tribu nòmada liderada per Àtila, i possiblement els uigurs. Per tant, va decidir fer un viatge per buscar les arrels de la seva llengua. El 25 de novembre del 1819 va marxar cap a l’est. Tenia 35 anys i iniciava un viatge de tres anys que acabaria el 1822 al cor del budisme.

Viatjava a peu per falta de diners, sumant-se a caravanes i contactant en cada ciutat amb els cònsols britànics, als quals seduïa amb els seus coneixements a canvi de diners. Va arribar a Istanbul i després va seguir cap a Alep, Bagdad, Teheran, Mashhad, Bukhara i finalment Lahore, després de creuar l’Afganistan. Un periple en el qual es disfressava quan calia i demanava ajut dels europeus que trobava, com a un comerciant eslovac a Bagdad, dos soldats francesos a l’Afganistan o l’explorador britànic William Moorcroft. Va ser Moorcroft qui va parlar-li dels tibetans, i el va convidar a un viatge travessant valls de l’Himàlaia que el va fer canviar. Korösi va descobrir que no existia gairebé cap treball sobre la llengua i la religió tibetanes, i va aconseguir guanyar-se el cor de monjos budistes com Sangye Phuntsog, que va esdevenir el seu mestre, per investigar. Durant 9 anys, Korösi va residir en monestirs tibetans, fent tasques d’investigació i documentació. Convertit al budisme, va ser el primer europeu a residir al monestir de Phuktal, a Ladakh, un centre d’estudis molt hermètic.

Finalment, el 1831 va marxar a Calcuta, on va ser acollit amb entusiasme pels britànics, que van donar-li un càrrec a la Societat d’Estudis Orientals, gràcies a la qual va publicar el primer diccionari tibetà-anglès. El 1841 va decidir reprendre el seu propòsit de descobrir les arrels de la llengua hongaresa visitant els uigurs. El mateix Dalai Lama el va convidar a passar per Lhasa, la capital tibetana, que estava tancada a qui no era budista, però va morir de malària just abans a Darjeeling, a l’Índia, on va ser enterrat. Tenia 58 anys.