Abu Salim, periodista de Gaza, va explicar a Cristina Mas, periodista de l’ARA i autora el llibre Palestina des de dins (Ara Llibres), que un dia en tornar a casa es va trobar la seva dona i la seva germana discutint sobre quins llibres de la biblioteca cremarien per poder cuinar alguna cosa: "No es posaven d’acord perquè per a l’una o per a l’altra tots eren importants". En l’obra hi ha infinitud de passatges molt més durs i colpidors, des de tortures indicibles fins a assassinats a sang freda de menors d’edat per part de franctiradors, però per defecte professional aquest moment del llibre m’ha quedat gravat. Crec que a casa ens passaria igual. Com les dones de la família Salim, els llibres són l’últim objecte físic del qual, en una situació límit, em voldria desfer.
El drama de Gaza té infinitud d’experiències terrorífiques, de les que et provoquen un nus a la gola i et deixen impotent. També es pot explicar amb xifres esfereïdores de morts infantils, de manca d’aliments, d’hospitals i escoles destruïts, de llars esfondrades, de ramats i terres de cultiu arranats. I encara es pot definir amb conceptes acusatoris que l’estat d’Israel ha tornat a fer terriblement reals: apartheid i genocidi. Costa d’assumir que un país que se suposava culte i democràtic pugui arribar als extrems de barbàrie que està infringint als palestins, tant a Gaza, on està aplicant una destrucció massiva i absolutament inhumana, com a Cisjordània. Costa d’entendre que no s’aixequin més veus israelianes avergonyides. "Més que un estat protegit per un exèrcit, Israel és un exèrcit protegit per un estat", escriu Mas.
També resulta difícil de pair la doble vara de mesurar que Occident està fent servir amb Ucraïna i Palestina, per molt que en països com Alemanya pesi tant el record culpable de l’Holocaust contra el poble jueu. Precisament hauria de ser el contrari: la lleialtat a la memòria de totes les víctimes del nazisme hauria de dur-nos a impedir que es repeteixin uns fets semblants de tanta violenta inhumanitat, de tant odi desfermat.
A remolc dels Estats Units, Europa ha mirat cap a una altra banda. Ara sembla que comença a reaccionar, amb Irlanda, Bèlgica i Espanya fent pressió. Tard, molt tard. Tampoc el món àrab i musulmà ha estat realment al costat dels palestins. Malgrat el bloqueig informatiu sense precedents imposat per Netanyahu a Gaza, el món –incloses la Xina i Rússia– està assistint en directe i impassible a un extermini, amb ben poques excepcions governamentals, entre les quals destaca Sud-àfrica. Les resolucions del Tribunal de Justícia de l’ONU, que obliguen Israel a prendre mesures per evitar un genocidi a Gaza, i del Tribunal Penal Internacional, que ha emès una ordre de detenció contra Netanyahu, han quedat en paper mullat.
Un any i mig després de l’inici de la revenja israeliana per la massacre de Hamàs del 7 d’octubre del 2023, res no sembla aturar el pla d'aniquilació de Netanyahu, que s’ha atorgat llicència per matar palestins impunement, fins i tot amb la set i la fam com a armes de guerra, i amb un 70% dels morts dones i criatures. Els bombardejos sobre Gaza han estat els més letals i intensos des de la Segona Guerra Mundial. El suposat dret a l’autodefensa d'Israel s’ha convertit en una bogeria sense aturador emparada, a més, en tecnologia militar d’última generació: IA i drons. Els palestins fa dècades que són banc de proves.
El nacionalisme ètnic supremacista ha marcat l’origen i l'evolució de l’estat d’Israel. Va començar amb l’expulsió dels palestins de les seves terres entre 1946 i 1948, amb la Nakba, i així fins avui, amb la política expansionista d’ocupació de nous enclavaments via colons. L’encaixada entre Arafat i Rabin a la Casa Blanca el 1993 queda molt lluny. Els darrers anys, amb la corrupta Autoritat Palestina absolutament desacreditada i Fatah en hores baixes, la radicalitzada i islamista Hamàs s’ha fet forta a Gaza. Fins al 7 d’octubre. Ara als palestins, ni a Gaza ni a Cisjordània no els queden forces ni per a intifades. Ni pedres ni llibres ni ànims. Però la violència mai té fi. Israel, que ha dilapidat tot el crèdit moral, sempre viurà amb la por que un dia reneixi de les cendres la revenja palestina.
