BarcelonaAra fa cent anys, Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) es va decidir a publicar el seu primer llibre, Coses vistes, que inaugurava l'Editorial Diana. "No hi ha més remei que fer un segon tiratge –escrivia l'editor Ignasi Armengou a Pla poques setmanes després que el volum arribés a les llibreries–. En direm segona edició. Això farà un cert efecte damunt del públic. En el pas que anem, d'aquí a una setmana haurem venut prop de 2.000 exemplars. Cap llibre català hi havia arribat".

"Al setembre, Pla i el seu entorn ja projectaven una tercera impressió que no sembla que arribés a fer-se", escriu Maria-Arboç Terrades a l'edició de Coses vistes que Destino acaba de presentar, cent anys després: amb aquest llibre, Josep Pla va inaugurar una de les trajectòries literàries més prolífiques i singulars de les lletres catalanes del segle XX. Pla era, en aquells moments, un periodista de 27 anys que ja tenia un gruix de lectors considerable gràcies a les cròniques que publicava en diaris com La Publicitat i La Veu de Catalunya i que enviava des de ciutats com París, Madrid, Gènova i Berlín. "Si haguéssim de fer cas del que Pla no es va cansar de repetir, hauríem de creure que el seu primer llibre va ser fruit de la iniciativa d'uns quants amics al capdavant dels quals es va posar Ignasi Armengou, impulsor d'Editorial Diana, que no solament hauria triat d'entre els articles de Pla publicats al diari els textos idonis per fer-ne un volum sinó que també hi hauria posat el títol de Coses vistes", afegeix Jordi Cornudella a l'epíleg del volum. "La frescor de la llengua de Pla, que al seu dia va ser tot un revulsiu davant de l’encarcarament de la llengua literària més habitual, i la vivacitat captivadora del seu estil es perceben encara avui amb la mateixa intensitat que fa un segle", explica Xavier Pla, estudiós de Josep Pla i autor de la biografia més completa i actualitzada de l'autor, Un cor furtiu (Destino, 2024).

El somni de viure sense treballar

"Em decideixo a la fi a llançar un llibre. Els meus amics m'han vençut –assegura Josep Pla a les Quatre paraules inaugurals de Coses vistes–. Aquest fet, per mi, té una certa importància perquè no m'hauria pensat mai que arribés a fer coses tan serioses. Sospito que no he nascut ni per fer llibres, ni novel·les, ni històries, perquè pel que serveixo, realment, és per viure sense treballar, per llegir coses agradables, per xerrar i anar a passeig, amb el bastó i el cigarret als llavis". Des de la segona edició de Diana del 1925, el text original de Coses vistes no s'havia tornat a posar en circulació. Es va reeditar parcialment per Selecta el 1949, i en aquesta mateixa editorial –dirigida per J.M. Cruzet– va acabar formant part d'una sèrie de set volums entre els quals hi ha Bodegó amb peixos (1950), L'illa dels castanyers (1951) i Contraban (1954). "A l'Obra Completa de Destino, el títol Coses vistes ja no hi figura; però el primer volum, El quadern gris (1966), que són unes memòries d'adolescència i joventut disposades en forma de dietari, inclou molts dels textos de les Coses vistes del 1925 (tots ells represos en alguna de les set sèries de Coses vistes de 1949-1954), i la pràctica totalitat dels Primers escrits del 1956. Altres textos van anar a parar a altres volums de l'obra completa definitiva", precisa Jordi Cornudella.

"Vaig pel món com una ombra"

El volum es divideix en quatre grans seccions que prefiguren alguns dels camins que treballaria a fons Josep Pla més endavant. A la primera, Homes i paisatges, el lector hi trobarà textos dedicats a Calella de Palafrugell, el poble de la família on va créixer i que nodreix, entre altres, El quadern gris; a Girona, ciutat en què va viure internat al col·legi dels Maristes, tal com va recordar a Girona, un llibre de records (1952), i també a Barcelona, on va estudiar dret i es va obrir camí com a periodista: a Montjuïc escriu que "les llums del port" de la ciutat, "tan plenes de colors", li tenien "el cor robat".

A la segona secció –i la més breu del volum–, Intermezzo, escriu sobre cuina catalana, que descriu com a "molt barrejada" i "eclèctica", i que prefigura llibres com El que hem menjat (1972). I la tercera, que porta per títol Capítols de novel·la, és una breu mostra de com Pla va entrellaçar realitat i ficció més endavant en obres com El carrer estret (1951). Coses vistes es tanca amb una vintena de retrats de personatges com Josep Carner, Joan Estelrich, Pompeu Fabra i Josep Maria de Sagarra, que Pla va ampliar a les diverses sèries d'Homenots, publicades primer a Selecta (1958-1962) i més endavant a Destino (1969-1974). A l'últim, Autoretrat, arriba a la següent conclusió: "Voldria estar gras i no puc, voldria barallar-me i no trobo company. Situació desgraciada i còmica... D'aquesta situació lamentable en prové l'aire que tinc d'home desvagat que cerca feina i no en troba. És per això que no estic bé enlloc i vaig pel món com una ombra. El poc que trobo són petiteses o venerables llaunes escrites d'una manera pedant i adotzenada".

Coses vistes no va ser l'únic llibre que Josep Pla va publicar el 1925. Aquella tardor va aparèixer, també a Edicions Diana, Rússia. Notícies de la U.R.S.S. Una enquesta periodística, on explicava el seu periple per terres soviètiques i detallava com funcionava políticament, econòmica i social aquell país que llavors el va enlluernar. Encara que Pla mai no arribés a veure ni un cèntim de drets d'autor per part de Diana –el seu administrador, Miquel Ferrer i Sanxis, es va fer fonedís amb els ingressos de l'editorial i va acabar a la presó–, el periodista i escriptor encara hi va publicar dos títols més, Llanterna màgica (1926) i Relacions (1927). La fallida del projecte d'Ignasi Armengou el va portar a diversificar la seva producció: així, Vida de Manolo (contada per ell mateix) va ser publicada a La Mirada el 1928 –editorial de la influent Colla de Sabadell–, Cartes de lluny i Francesc Cambó (materials per una història d'aquests últims anys) van aparèixer a Edicions de la Nova Revista, també el 1928, i Cartes meridionals va ser difós a través de l'editorial de la Llibreria Catalònia el 1929.