MINÚCIES

La lectura

La lectura / GETTY Zoom

Ara s’ha posat de moda considerar que les noves tecnologies signifiquen un gran avanç per a la humanitat, i que ens fan més lliures, més fidels a les nostres mullers, més bons ciutadans i tot el que es vulgui. Heidegger, el gran filòsof alemany del segleXX, només va conèixer el tren, l’avió, l’automòbil i la nevera, però, tot i ser tan crític com ho era amb totes les coses, li va semblar, al llibre que va escriure sobre la tècnica en general, que els éssers humans ens havíem d’adaptar a aquest fenomen, i que la definició de l’ésser, senzillament, s’hi havia d’acomodar: estrany pragmatisme en el conjunt de la seva obra. Ara bé: Heidegger no va conèixer les noves tecnologies, i no sabem què n’hauria pensat. Si tenim present que Jürgen Habermas -deixeble de l’Escola de Frankfurt- opina que és un nou factor de la civilització amb el qual cal anar molt en compte, podem suposar què hauria dit el primer si hagués vist com els nois i noies surten de l’escola i el primer que fan és connectar els mòbils i els altres ginys, i posar-se a telefonar a qui sigui o posar-se a jugar, no per “fer temps”, sinó per matar-lo.

Si fem entrar en l’argumentació l’hàbit de la lectura, no costarà gaire adonar-se que els mecanismes pels quals algú es posa a llegir, passa les pàgines i llegeix de dalt a baix un llibre es troben -i parlem només de “mecanismes”- als antípodes de la manera com es fan servir tots els estris electrònics que ja sabem. La lectura demana premeditació, criteri a l’hora de comprar un llibre, una bona part de la setmanada, tranquil·litat, paciència i molt de temps al davant. Totes aquestes premisses, les noves tecnologies -en especial si pensem en els joves i nens en edat escolar- les posseeixen al revés. Per engegar i fer servir qualsevol de les noves màquines, necessiten no pensar-hi gens -en el millor dels casos, no pensar mai en res de res-, no fer servir cap criteri discriminatori, cap o pocs diners, gens de tranquil·litat, sinó més aviat delera i nerviosisme, impaciència i zero temps, perquè tot ha de ser-hi instantani i immediat.

Potser els telèfons portàtils i altres coses noves fan un bon servei a professionals de la medicina, l’advocacia, l’arquitectura, la lampisteria, i què sé jo. Però el fet estadístic és que l’ús indiscriminat de tots aquests ginys s’ha convertit en una de les causes majors del fet que s’hagi perdut el costum de posar-se un llibre a la falda i llegir. No és cap problema menor. I el problema serà més gros el dia que els robots ens facin totes les feines, però els humans hàgim perdut de vista que hi havia una art molt gran, la més gran i eficaç educadora de la humanitat, que es deia literatura.