MINÚCIES

Homer

Homer / HULTON ARCHIVE / GETTY Zoom

Aquell rapsode, o suma de rapsodes, que anomenem “Homer”, autor o autors de dues epopeies fundacionals per als grecs i per a bona part de la humanitat, va posseir, en la cultura hel·lènica, un prestigi i una autoritat moral tan grans com les que van tenir, per al poble d’Israel, els llibres de l’Antic Testament. Però hi ha una diferència molt gran entre aquests dos monuments o documents de l’antiguitat, l’un tan vell, potser, com el segle IX abans de la nostra era, i la Bíblia, tan antiga, potser, com el segle XII. Hi ha molt pocs autors de la posteritat que s’hagin atrevit a riure’s de la Bíblia; n’hi ha encara menys que s’hagin rigut de l’Alcorà, sovint al preu de la pròpia vida. En canvi, tothom qui ho ha volgut s’ha rigut d’Homer, perquè ningú no el considera un autor tan sagrat com ho van ser la munió de redactors dels llibres canònics de la religió jueva.

El baró de Grimm, autor del segle XVIII, va escriure, quant a Homer: “Pot dir-se en veritat, sense voler deprimir els moderns, que cap cosa desperta tanta admiració envers aquest poeta sublim com les obres dels seus successors, des de Virgili fins a Voltaire”. És sabut que Virgili va escriure la seva Eneida gràcies a -i amb enveja per- les dues epopeies homèriques, en especial, la Ilíada ; i potser per això molts lectors de Virgili, malgrat tot, prefereixen Homer atès el caràcter original de la seva obra.

Carles Riba no va traduir la Ilíada, però aquesta dita de Samuel Johnson li resultaria molt adequada: “Si l’autor de la Ilíada hagués d’establir una jerarquia dels seus successors, situaria el seu traductor a l’anglès en un lloc molt elevat, sense reclamar cap altra prova del seu geni [que haver estat capaç de traduir tal llibre]”. A les Vides de Haydn, Mozart i Metastasi, Stendhal considerava que Homer era molt gran pel sol fet que va ser un pioner i, doncs, no havia imitat ningú: “Deu ser per això que és el gran poeta que tothom admira”.

Zola, en canvi, amb una nul·la idea de la cronologia literària, considerava que els herois d’Homer “eren uns simples caps de bandes de malfactors; en aquest llibre es violen les dones, s’enganya la gent, es degolla, hi són arrossegats els cadàvers dels enemics morts”. I encara deia: “Llegiu les novel·les de Fenimore Cooper sobre els pellroges i hi trobareu moltes semblances”(!).

Encara va ser més expeditiu l’assagista i moralista francès Alain, que l’any 1909 va escriure: “He llegit Homer: els seus herois són una colla de bèsties; i les tragèdies gregues són molt avorrides”. Són expressions ben discutibles, però que demostren una llibertat d’expressió molt saludable.