BarcelonaLa tardor del 1935, enguany fa noranta anys, Barcelona va ser víctima d'una onada febril per les obres teatrals de Federico García Lorca. Es van fer 142 funcions de quatre obres seves en tres teatres diferents: La dama boba, Yerma, Bodas de sangre i Doña Rosita la soltera, que va ser una estrena absoluta. Durant la seva estada d'uns quatre mesos a la ciutat per preparar-ho tot, Lorca es va retrobar amb Dalí després d'estar distanciats molts anys. També va conèixer Gala, però no li va agradar i ella es va posar gelosa.

Durant tot aquest temps, Lorca es va allotjar a l'Hotel Majestic, on aquest dijous el cantaor badaloní Miguel Poveda, responsable de discos com Enlorquecido i impulsor del Centro Federico García Lorca de Granada, ha destapat una placa en record del pas del poeta per l'hotel, acompanyat del cantautor Joan Manuel Serrat, el periodista cultural i expert lorquià Víctor Fernández i el dramaturg Alberto Conejero. Serrat ha sorprès els assistents, entre els quals hi havia el músic Joan Albert Amargós i la cantautora Marina Rossell, cantant un fragment d'un poema lorquià que va musicar per a Ana Belén i que després també va enregistrar ell mateix, Herido de amor. "Crec que Barcelona li deu això al poeta", ha dit Poveda.

Miguel Poveda té tanta estima per Lorca que porta tatuats al braç dret un retrat i la signatura del poeta, de qui ha dit en algunes ocasions que és "una religió a seguir". La idea de posar la placa, que estarà al vestíbul de l'hotel, la va tenir quan es va allotjar al Majestic arran de la seva participació en l'homenatge que li van fer a Joan Manuel Serrat a la sala La Paloma. Aquest ha sigut el segon reconeixement lorquià que acull el Majestic, després d'un sopar celebrat fa deu anys inspirat en l'homenatge que un grup d'intel·lectuals catalans li van fer a Lorca al mateix hotel el 23 de desembre del 1935. "A Barcelona, Lorca va viure, va escriure i va estimar", ha dit Víctor Fernández, citant el text de la placa, que també inclou una cita del poeta sobre la ciutat: "Barcelona ja és una altra cosa, veritat? Hi ha el Mediterrani, l'esperit, l'aventura, l'alt somni de l'amor perfecte".

Barcelona, capital lorquiana

Durant l'estada al Majestic, Lorca va fer servir un full de paper amb el membret de l'hotel per treballar en l'epitafi a Isaac Albéniz que va llegir davant la tomba del músic al cementiri de Montjuïc acompanyat de Margarida Xirgu, tal com ha descobert Fernández en l'arxiu del Centro Federico García Lorca de Granada. I qui sap si hi va escriure alguns dels versos de Sonetos del amor oscuro. "Per a mi Barcelona és una de les tres capitals, juntament amb Madrid i Buenos Aires, que van fer Lorca un dramaturg etern", ha dit Conejero, autor d'El sueño de la vida, una obra que continua la inacabada Comedia sin título lorquiana.

La relació del poeta amb Barcelona havia començat el 1925, gràcies a Salvador Dalí. Concretament el 5 d'abril, o sigui que aquest dissabte en farà cent anys. Lorca va quedar fascinat pel passeig de Gràcia i, sobretot, per la Rambla. Havia fet la que va ser la seva única exposició de dibuixos a les Galeries Dalmau. I com a mostra de l'estima que li tenien els barcelonins, va convidar les floristes de la Rambla a una funció dedicada a elles de Doña Rosita la soltera, que té a com subtítol El lenguaje de las flores perquè no deixaven d'enviar-li flors a l'hotel.