Clàssics
Barcelona

La irreverència del 'Satíricon' recupera l'esplendor

Adesiara publica una nova traducció catalana de la novel·la de Petroni del segle I dC

La coberta del 'Satíricon' Zoom

"Mentre caminava perdut per tota la ciutat sense trobar on parava el nostre hostal, se m'ha acostat tot un senyor, que, amb molta amabilitat, s'ha ofert a fer-me de guia. Llavors, després de voltes i més voltes per carrerons fosquíssims, m'ha dut fins aquí i, oferint-me diners, m'ha demanat fotre un clau". Aquest és un dels primers diàlegs d'Encolpi i un dels seus amics a 'Satíricon', l'irreverent clàssic de Petroni que acaba de recuperar Adesiara. L'escenari és un prostíbul de Roma, primera etapa d'un viatge pels baixos fons de la capital de l'imperi que inclou vexacions i un llarg sopar a casa de Trimalquió abans de trobar un poeta mediocre i d'anar a parar a una ciutat on Encolpi és castigat amb la impotència.

Original i enigmàtica

"El 'Satíricon' és l'obra més original i més enigmàtica de la literatura llatina", escriu Sebastià Giralt, professor de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona i traductor del llibre, que compta amb dues versions en català prèvies, la de Quaderns Crema, feta per Josep Maria Pallàs, i la de Columna, a càrrec d'Albert Berrio i Romà Giró: totes dues van ser publicades el 1988. "El 'Satíricon' conté una novel·la d'aventures, una novel·la còmica, una novel·la d'amor, una novel·la eròtica, una novel·la picaresca, una novel·la realista, una novel·la social, unes quantes narracions fantàstiques... –continua Giralt–. Què més hi trobaríem si el tinguéssim sencer? Qui el va escriure? És realment una obra única?".

Una imatge de l'adaptació cinematogràfica de 'Satíricon' de Federico Fellini Zoom

Una imatge de l'adaptació cinematogràfica de 'Satíricon' de Federico Fellini

La qüestió de l'autoria és controvertida, perquè hi ha fonts que assenyalen Petroni Àrbitre, i altres, Petroni Níger: la redacció, en tot cas, s'hauria donat cap a l'any 65 dC. Pel que fa a la seva fragmentarietat i incompleció, el traductor de la novel·la recorda que el text que llegim avui "deriva dels esforços dels editors per entendre'l i restituir-lo, des del segle XV fins al XVII, quan es van redescobrir els manuscrits que conservaven les restes del 'Satíricon' i es va enviar l'obra a la impremta". Es tracta d'una novel·la en primera persona, protagonitzada per Encolpi, "antiheroi" jove i culte, però sense "ofici ni benefici", que "té relacions sexuals tant amb homes com amb dones" i que està enamorat de Gitó. "La base de la trama solen ser els triangles amorosos que es van establint en cadascun dels episodis quan Encolpi o Gitó (o tots dos) són atrets per un altre dels personatges o, si més no, desperten el desig d'algú altre", recorda Sebastià Giralt.

A la introducció del volum explica que al 'Satíricon' de Petroni tots els gèneres literaris són objecte de paròdia, des de l'èpica, la filosofia o l'oratòria fins a la novel·la, el mim o la comèdia, on la "narració predominantment en una prosa elegant de Petroni es va alternant amb comentaris poètics paròdics i satírics amb el resultat extraordinàriament original d'una contaminació audaç de diferents gèneres en una contínua successió de nivells estilístics i lingüístics dispars". Una de les seves virtuts és la multiplicitat de registres, "des del més elevat d'alguns passatges poètics fins al més baix dels lliberts". És per aquest motiu que la traducció de Giralt procura respectar la diversitat lingüística "incorporant alguns trets del català col·loquial o vulgar, no sempre acceptats per la normativa".