BarcelonaFrederick Forsyth tenia poc més de trenta anys quan, de la seva primera novel·la, The day of the jackal –disponible en castellà a Plaza & Janés mb el títol Chacal–, va aconseguir vendre milions d'exemplars arreu del món. El thriller polític abordava l'intent d'assassinar el president francès Charles de Gaulle per part d'un assassí professional contractat per una organització d'extrema dreta paramilitar i terrorista. Inspirada en un complot real per posar fi a la vida del president, Chacal va ser rebutjada per diverses editorials per la poca viabilitat comercial del projecte, tenint en compte que De Gaulle havia sobreviscut a l'atac. Publicada el 1971, l'èxit de la novel·la va cridar l'atenció de Hollywood, que no va trigar a adaptar-la: va ser Fred Zinemman qui va dirigir el projecte, interpretat per Derek Jacobi, Edward Fox i Michael Lonsdale i estrenat el 1973. En cinc anys, aquell thriller agosarat que ho havia tingut difícil per arribar a les llibreries, havia venut més de tres milions i mig d'exemplars.

Nascut a Ashford, Kent, el 1938, Frederick Forsyth es va dedicar uns anys al periodisme internacional –el 1967 va cobrir el conflicte entre Nigèria i Biafra– abans de provar sort en la ficció perquè "anava curt de diners". Des de Chacal, Forsyth es va convertir en un dels noms més populars del thriller polític, amb títols com El expediente Odessa (1972), centrada en la persecució d'un alt comandament nazi un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Los perros de la guerra (1974), sobre la contractació de mercenaris per part d'un país centreafricà durant un canvi de govern, i La alternativa del diablo (1979), la història d'un aixecament nacionalista a Ucraïna durant la guerra freda en plena crisi agrícola a la Rússia soviètica.

El valor de tirar endavant una bona idea

Durant els anys setanta la popularitat de Forsyth va créixer gràcies a l'adaptació cinematogràfica de bona part de les seves novel·les. Entre les més conegudes, a banda de Xacal, hi va haver Els gossos de la guerra –interpretada per Christopher Walken i Tom Berenger– i El quart protocol (1987), amb cares tan conegudes com les de Michael Caine i Pierce Brosnan. "La majoria de grans fortunes es fan gràcies a una bona idea i amb el valor de tirar-la endavant", deia el novel·lista, que en més d'una ocasió havia explicat que el seu gran mèrit havia estat "investigar a fons i sobre el terreny" els temes que nodrien la seva ficció.

Forsyth explicava que havia escrit Chacal en "un mes, escrivint una dotzena de pàgines per dia". "La clau de l'èxit del llibre és que hi ha una doble persecució –afegia–: d'una banda, la de l'assassí que vol matar De Gaulle; de l'altra, la dels serveis d'intel·ligència francesos perseguint l'assassí". Xacal va ser adaptada en una segona ocasió –el 1997– per Michael Caton Jones, amb Richard Gere i Bruce Willis, i l'any passat va arribar-ne una versió televisiva: l'assassí, interpretat per Eddie Redmayne, era perseguit en aquest cas per una dona espia, Lashana Lynch.

Al llarg d'una trajectòria de més de cinc dècades, Frederick Forsyth va vendre més de 75 milions d'exemplars dels seus thrillers, que estaven traduïts a més de 40 llengües (en català, però n'hi ha molt pocs llibres). Durant els últims anys, en paral·lel a la seva feina de novel·lista, l'escriptor va fer bandera del seu conservadorisme i euroescepticisme i es va implicar activament en la iniciativa Better Off Out, que va treballar per fer realitat el Brexit, al mateix temps que impulsava el think tank conservador Young Britons Foundation. Tot i que el 2016 va anunciar que deixava d'escriure perquè el seu mètode creatiu implicava "viatjar a llocs massa perillosos", recentment va fer equip amb un altre novel·lista, Tony Kent, per escriure Revenge of Odessa, seqüela d'un dels seus primers llibres.

Amb motiu de la publicació del volum de memòries El intruso, el 2015, Forsyth va revelar al Sunday Times que havia format part durant més de vint anys de l'MI6, el servei secret d'espionatge britànic. En una ocasió, a l'Alemanya de l'Est de 1973, va ser detingut per la policia a la frontera amb Baviera i va estar a punt de perdre els documents que havia aconseguit durant la seva missió. De fet, els serveis secrets britànics havien llegit els llibres de Forsyth prèviament a la seva publicació per comprovar que no comprometessin cap dels seus agents.