BarcelonaAcostuma a passar que les bones idees agafen força a partir de coincidències i complicitats inesperades. Ha estat el cas d'Arcàdia, que va néixer el 2003 gràcies a la química entre dos editors i un llibreter exigents, curiosos i amb bon olfacte. Els editors eren Montse Ingla (Barcelona, 1960) i Antoni Munné (Barcelona, 1954). El llibreter, Antonio Ramírez (Medellín, 1960), de La Central. "Ens vam adonar que compartíem interessos molt diversos i que teníem ganes de provar sort amb un projecte editorial personal i al ritme que ens permetessin les nostres feines", expliquen. Munné havia tingut càrrecs directius a Planeta i Santillana –ocupant-se de segells com Alfaguara, Taurus i Aguilar–, i Ingla era directora literària de Cruïlla, que publicava un centenar de novetats anuals especialitzades en infants i joves. Ramírez els va encarregar l'edició del primer número d'una revista de pensament de La Central: "Hi havia articles de Zygmunt Bauman, Roberto Calasso, Jordi Llovet, Natalia Ginzburg i Umberto Eco, entre d'altres".

Molts d'ells acabarien formant part del catàleg d'Arcàdia, que va publicar el primer llibre a finals del 2004. Era La idea d'Europa, de George Steiner. "Vam haver de repetir la impressió del llibre perquè la vam pifiar amb la coberta –recorden–. Malgrat les dificultats econòmiques inicials, La idea d'Europa es va anar venent molt bé". Les obligacions laborals del tercet de fundadors d'Arcàdia va fer que triguessin gairebé un any a donar continuïtat al projecte. El segon títol va ser tan paradigmàtic com el primer: els exquisits Aforismes de Zürau, de Franz Kafka, traduïts per Feliu Formosa, i amb un epíleg de Roberto Calasso. La incorporació de Zygmunt Bauman el 2006 amb Confianza y temor en la ciudad va acabar de refermar l'abast intel·lectual d'Arcàdia. L'aventura, però, acabava de començar. "En aquesta primera etapa en què encara no ens dedicàvem a temps complet a l'editorial hi vam anar incorporant autors com Tzvetan Todorov, Giorgio Agamben, Norman Manea i Martha C. Nussbaum", comenten. El seu objectiu era "publicar assaigs de gent que pensa pel seu compte", asseguren, i Munné afegeix: "Hem estat força contraris al llibre acadèmic, i el temps ens ha donat la raó amb la tria de noms que hem anat fent".

Un salt endavant

El 2011, quan Antonio Ramírez va deixar el projecte –"Encara que sempre ens hagi continuat fent costat", precisen–, al catàleg d'Arcàdia només hi havia traduccions. "En aquells moments gairebé no hi havia assaig escrit en català", diuen. Després de contribuir a revitalitzar l'oferta traduïda –amb títols indispensables com La poesia del pensament, de George Steiner–, els editors van començar a interessar-se per fer un exercici similar amb la producció autòctona. El primer català que van incorporar va ser Jordi Llovet, amb Melancolia i saviesa (2013). Dos anys després, l'editorial feia un salt endavant gràcies a l'excel·lent acollida d'Entendre el món, en què Carles Capdevila recollia onze entrevistes a pensadors com John Gray, Judith Butler, Alain Touraine i Ágnes Heller fetes des del diari ARA. "L'amistat amb el Carles va ser molt important per a nosaltres –admeten–. Va ser una experiència entranyable, tendra i dura". L'últim llibre de Capdevila, La vida que aprenc, publicat mesos abans de la seva mort, es va convertir en el llibre més venut de no-ficció d'aquell Sant Jordi. "Només aquell any va superar els 40.000 exemplars, una xifra molt important per a una estructura com la nostra", afirmen. En paral·lel als èxits de Capdevila, Arcàdia també va publicar amb molt bona acollida entre els lectors Fora de classe, de Marina Garcés, i La voluntat de comprendre, de Xavier Antich.

Des del 2013, tant Ingla com Munné s'han dedicat plenament a l'editorial. "Hi hem invertit molt de temps i esforços, i ha estat una aventura molt estimulant", asseguren. En aquests 20 anys, a més d'haver publicat 165 llibres, entre els quals hi ha títols de Susan Sontag, Richard Sennett i Josep Fontana, han coeditat col·leccions amb el Macba i La Virreina Centre de la Imatge; han impulsat l'ambiciós projecte editorial i museístic de Joana Masó sobre Francesc Tosquelles, i han comissariat un extens cicle de converses a La Pedrera, per on han passat ponents com Julian Barnes, John Eliot Gardiner, Siri Hustvedt, Zadie Smith i Tom Wolfe. També han provat sort amb una col·lecció de literatura infantil, La Meva Arcàdia, que no es va consolidar. En canvi, han sabut eixamplar els límits del pensament escrit en català gràcies a una altra col·lecció, Deriva, que es va estrenar el 2018 amb L'ull i la navalla, d'Ingrid Guardiola, i que ja compta amb una dotzena de títols d'autors com Lluís Calvo, Blanca Llum Vidal i Adrià Pujol Cruells.

Tecnologia, ecofeminisme i memòria

"Durant tots aquests anys hem combinat llibres d'un espectre ideològic ampli, que ha anat creixent gràcies a la incorporació de nous temes a mesura que entraven al debat social", afegeixen. Mencionen la reflexió sobre les tecnologies, el posthumanisme, l'eecofeminisme i el decreixement. També s'han atrevit a publicar títols d'una gran singularitat, com ara Viure com els ocells, de Vinciane Despret (2021), centrat en les formes d'ocupació del territori i la convivència dels ocells. "L'assaig és més important que mai en un món en què les xarxes han fet perdre el context en què es dona el coneixement –afirmen els editors–. El nostre catàleg reivindica el context". D'un temps ençà, Ingla i Munné exploren un nou camí: la memòria. "Aquest 2025 publicarem una gran correspondència, la de Hannah Arendt i Günther Anders, i també Memòria distant, de Colm Tóibín, que inclou textos de records llunyans i de més recents, com ara el del càncer de testicle que va superar".

El 2019, conscients que no podrien capitanejar Arcàdia eternament, els editors es van reunir amb Jaume Roures per "plantejar-li la venda d'una part d'Arcàdia". Dos anys després, Suma Llibres, participada per Ernest Folch, Jaume Roures i Tatxo Benet, es quedava el 80% de l'editorial. En aquells moments Suma acabava de reflotar Navona. "Tot això passava el 2021, en què havien operat el Toni del cor i la recuperació va ser més llarga del que crèiem", diu Ingla. "La Montse va aconseguir aguantar l'editorial sola durant una temporada molt difícil –afegeix Munné–. Té molt de mèrit".

Tres anys després, Arcàdia es va integrar al grup Abacus Futur, que acabava de comprar tots els segells literaris del grup Enciclopèdia (Univers, La Galera, Elastic Books, Rata, Ediciones Invisibles, Bridge i Catedral), als quals s'afegien els segells propis d'Abacus (Ara Llibres, Amsterdam, La Casa dels Clàssics - Bernat Metge i Inuk) i Viena Edicions. "Ara mateix, mentre la nova seu del grup està en procés de construcció, no tenim una seu fixa, però ja ho tenim tot a punt per arribar al carrer Peu de la Creu", expliquen. Quan ho facin, Arcàdia entrarà en una nova etapa. "Nosaltres continuarem dirigint el projecte intel·lectualment, però l'editora executiva serà la Maria Nadal, i la comunicació la portarà la Belén Feduchi", diuen. "La feina d'un bon editor és la d'un confessor, perquè el que l'autor i tu us dieu queda a dins de casa –comenten Antoni Munné i Montse Ingla–. També és un acompanyador com ho va ser Kurt Wolff per a Kafka. Cal tenir una confiança i una complicitat molt grans amb un autor. Li has de poder discutir els projectes, i perquè t'escolti has de treballar amb honestedat i obertura".

PASSAT, PRESENT I FUTUR DE L'EDITORIAL

L’escriptor i crític George Steiner (1928-2020) va estar vinculat a Arcàdia des del primer títol de l’editorial. A més de La idea d’Europa s’hi poden llegir set títols més de la seva prolífica obra, entre els quals hi ha La poesia del pensament (2012) i Errata (2018).

El poder creixent de l’economia i la força implacable de la tecnologia han estat dos factors decisius a l’hora de menystenir les humanitats en la societat contemporània. Martha C. Nussbaum es posiciona, en aquest assaig clau, a favor del pensament actiu, competent i crític.

Què fa que ens passem el dia enganxats a les pantalles? ¿En què ens converteixen les xarxes socials: en “ciutadans pel canvi” o més aviat en productes monetaritzats que han de lluir tothora? Ingrid Guardiola planteja aquesta i moltes altres preguntes en un text imprescindible.

Gràcies a Joana Masó, la figura de Francesc Tosquelles (1912-1994) va passar de l’oblit a un reconeixement progressiu i internacional. El psiquiatre ha motivat un ambiciós assaig –traduït a diverses llengües– i diferents exposicions.

Aquest abril, el veterà biòleg Jaume Terradas debuta a Arcàdia amb un assaig que posa al centre l’aventura humana d’obrir-se camí a la Terra: tan important ha estat la curiositat exploradora i científica dels uns com l’avarícia dels altres, que ha provocat alteracions greus en la biosfera i els ecosistemes, en alguns casos irreversibles.