BarcelonaL'estiu passat, Antonio Ramírez buscava un local a Madrid per obrir-hi una nova llibreria La Central –que se sumaria a la de Callao i a la del Museu Reina Sofia–, però sense pretendre-ho el va acabar trobant a Barcelona. "Vaig mirar aquest local de Consell de Cent 314 per pura curiositat i em va encantar", reconeix. Ramírez va visitar-lo al juliol, en plena canícula, i es va trobar amb la predisposició del propietari a llogar-l'hi. "No volia que s'hi acabés instal·lant un altre supermercat 24 hores —diu, fent referència a l'establiment que queda just al davant de la futura La Central, que té previst obrir les portes entre maig i juny—. Encara que no poguéssim pagar el preu que es demana a una botiga o restaurant al costat de passeig de Gràcia, el propietari ha preferit una llibreria que pugui durar com la nostra".

La nova llibreria La Central, la tercera de Barcelona, estarà situada a Consell de Cent, un carrer molt transitat per vianants entre passeig de Gràcia i Pau Claris i se sumarà a la primera, la de Mallorca, fundada el 1996 per Ramírez i Marta Ramoneda, i a la del Raval, oberta el 2003. "Serà una mica més petita que La Central de Mallorca —diu—. Si aquella té 450 m² més uns 90 m² de cafeteria, aquesta en tindrà 250 a la planta principal, que comptarà també amb un altell on obrirem una cafeteria, i el nivell inferior, de 100 m², pensat per a presentacions i activitats culturals". Quan van tirar endavant la primera La Central, Ramoneda i Ramírez s'acostaven a la trentena. "Era el moment ideal per fer coses: teníem empenta i una edat en què ja no faríem cap disbarat –admet–. Així i tot, recordo que molta gent ens deia que era una bogeria obrir una llibreria, perquè el món canviava cap al llibre digital". Tres dècades després, Barcelona es troba en un moment d'efervescència pel que fa al negoci llibreter. "Després de la pandèmia han obert una dotzena de llibreries noves a la ciutat", diu Ramírez.

L'aposta de Ramírez ha estat possible gràcies a la inversió de Feltrinelli, que a més de capitanejar Anagrama també té gairebé el 100% d'accions de La Central. "Sense canviar l'ADN de les llibreries, volen provar un creixement modest i possibilista amb l'obertura d'aquest establiment –diu Ramírez–. Més endavant voldrien obrir-ne una altra a Madrid i potser una més en alguna ciutat catalana".

Un barri amb un teixit de llibreries creixent

A l'Eixample, on La Central de Consell de Cent –així la batejaran– obrirà les portes d'aquí a uns mesos, estarà envoltada de llibreries. Molt a prop hi tindran la Documenta (Pau Claris, 144), la Casa del Llibre (passeig de Gràcia, 92, i Rambla Catalunya, 37) i la Finestres (Diputació, 249). També hi ha la Laie (Pau Claris, 85) i Ona (Pau Claris, 94) –aquestes dues estan pràcticament l'una davant de l'altra– i la Jaimes (València, 318). "Ara per ara no crec que hi hagi cap altra ciutat a Europa tan receptiva a la creació de noves llibreries, tant de mitjanes i grans com d'autor –diu Ramírez–. Si hi ha comunitats de lectors importants, com més teixit millor. Ara per ara, les llibreries tenim una única competència, que és Amazon. Hem de trobar maneres més atractives que ells de vendre els nostres productes".

La nova La Central comptarà amb una cafeteria i un atapeït programa cultural. "Volem que les tres llibreries que tenim a Barcelona siguin parts complementàries d'un únic cos –explica el llibreter–. Aquí hi tindrem una selecció de 30.000 títols i hi haurà una part important de literatura enfocada a gent jove". Si bé l'Eixample floreix amb nous establiments dedicats a la venda de llibres, a Ciutat Vella passa el contrari. "Allà hi teníem La Central al Museu d'Història de Barcelona, que vam obrir el 2008 –recorda Ramírez–. I fins al 2018 va funcionar relativament bé, però vam tancar després de la pandèmia, perquè des de fa uns quants anys el Gòtic no té vida local i totes les llibreries han anat tancant. L'últim exemple ha estat la Sant Jordi del carrer Ferran".