BarcelonaJosep Vallverdú fa 100 anys aquest diumenge i ho celebrarà amb l'acte institucional de culminació del seu centenari al Palau de la Generalitat amb el president Pere Aragonès i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. 100 anys de dedicació a la llengua que enguany s'han posat a la palestra amb diversos actes i publicacions, l’última de les quals relata la seva experiència vital del darrer mig segle, des de la Transició i fins a l’1 d’Octubre. "Han passat a Catalunya, Espanya, Europa i al món tantes coses tan terribles. La mort de Franco, la mala explicada Transició, el 25% de castellà a les escoles, la desaparició de l’URSS, les protestes estudiantils del 68, la mort de Martin Luther King", enumera Vallverdú, que descriu un món boig en el qual el que més li preocupa és el medi ambient i la situació de Catalunya: "No sortim de l’atzucac en què nosaltres mateixos ens hem posat".

Mosaic de tardor (Proa) és l’última entrega dels seus relats autobiogràfics conformats per Desmudat i a les golfes (2000), sobre la seva infantesa; Vagó de tercera (1996), el relat de la postguerra, i Garbinada i Ponent (1998), que abasta dels anys 50 als 70. El llibre deixa constància que el Vallverdú arxiconegut per la literatura infantil i juvenil és, en realitat, un totterreny que ha escrit novel·la, assaig, poesia i teatre, que ha sigut traductor i professor, col·laborador de diversos mitjans, i activista per la llengua i la cultura catalanes. També marit, pare i amic, ja que descriu el seu vessant més íntim amb dols com el de la seva dona, Isabel Arqué, pedagoga impulsora de l'Escola Alba; el seu segon matrimoni amb l'Antonieta –"La capacitat d’estimar es manté intacta"–, i la relació amb el seu fill, l’Eloi, que té una discapacitat intel·lectual i viu en una residència i a qui escriu un conte o una carta cada divendres, un fet que "ha representat haver de cuidar una persona que pensaves que et cuidaria a tu quan et fessis gran".

De tot aquest univers en dona testimoni l’exposició Geografies, que es pot veure al Palau Robert fins a l'11 de setembre i que recull 303 títols en primera edició que fan un repàs per la seva obra i vida, molt lligada a la realitat del país i a la geografia catalana, explica la filòloga i comissària de l’Any Vallverdú, Carme Vidalhuguet. "No és un poeta lleidatà, és un poeta del país", afirma. "He arrelat en totes aquestes geografies, hi he donat molt, però també he rebut tresors que han enrobustit el meu caràcter i han afinat la meva sensibilitat", afegeix l’autor.

De Lleida a Balaguer

Format a Lleida, Sant Martí de Maldà (a l’Urgell) i Barcelona, és a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, on Vallverdú (Lleida, 1923) es va sentir "a punt per escriure". Llicenciat en filologia clàssica, va començar la seva trajectòria com a escriptor traduint novel·les juvenils d'aventures per a Seix Barral, i va inaugurar la represa de la literatura juvenil en català el 1960, amb El venedor de peixos. "Quan la censura va obrir una mica la mà, vaig portar el llibre, que ja tenia escrit, a Miquel Arimany. De seguida van publicar també en Joaquim Carbó, en Sebastià Sorribas i l'Emili Teixidor. Al cap d'uns anys ens van arribar a conèixer com els quatre asos", deia en una entrevista a l'ARA.

Posteriorment, el seu retorn a Sant Martí de Maldà, municipi originari de la família, va significar per a l’escriptor tornar a Ponent i és on s'implica activament en la resistència cultural antifranquista, que després desenvolupa a la ciutat de Lleida com a escriptor i docent contra el provincianisme i el leridanismo. A les Garrigues hi fa de professor al Col·legi Montserrat i a l’institut de les Borges Blanques, que actualment du el seu nom mentre habita a Puiggròs, on esdevindria –diu– "un autor torrencial", una etapa prolífica marcada per la publicació d’un dels seus llibres més personals, Indíbil i la boira (Pagès). Llavors vindria la jubilació entre l’Espluga de Francolí i Balaguer, quan es va dedicar amb més profunditat als dietaris i a la poesia. "Allà on va és fill adoptiu –diu Vidalhuguet–. Viu com si fos ciutadà de naixença, té el país sencer tot ell".

No va ser fins a finals dels 80 que van arribar els grans reconeixements: doctor honoris causa per la Universitat de Lleida, premi Jaume Fuster, Creu de Sant Jordi i Medalla d'Or de la Generalitat, entre molts d’altres. L'últim, la setmana passada, que va rebre el premi Creixells.Crims, del festival de novel·la criminal en català, especialment per les traduccions d'obres de novel·la negra a la mítica col·lecció La Cua de Palla (quan la dirigia Manuel de Pedrolo), i per la seva contribució al gènere negre i policíac.

Més enllà del Rovelló

Dins d’una cabana de canyes que es va construir fora de casa, enmig dels ametllers, on traslladava cada dia la màquina d’escriure, va néixer el Rovelló, el gos que va protagonitzar el seu llibre més traduït i conegut. "Vespes, sargantanes, llagostes espiaven el meu treball. Fora, el frenètic esgarip de les cigales posava un contrapunt mofeta al meu tecleig", escriu. Tot i que no renega d'aquest animal eixerit que va fer molt aventurer perquè "un any d'un gos equival a nou d’un infant", li ha enganxat l'etiqueta de literatura infantil i juvenil que "pot ser perillosa", afirma l'autor, que ha tocat tots els gèneres.

L'escriptor Jordi Folck porta l'obra i vida de Vallverdú per les biblioteques de Catalunya amb l'espectacle musical La biblioteca del senyor Seguin, un text de creació pròpia a partir dels textos de l'escriptor lleidatà. Bon coneixedor de la seva obra, se'n reconeix hereu amb les seves novel·les d'aventures de colla, protagonitzades per "personatges masculins seductors i sensibles, amb alegria de viure, que fan una recerca de la identitat a través de l'amistat i sovint s'han d'enfrontar al poder" com els del creador del Rovelló. En veu la influència en altres autors contemporanis com ara Joan-Lluís Lluís o Albert Sánchez Piñol, però no en les veus més joves, que considera que sovint no hi han pogut accedir per falta de reedicions. El primer llibre que Folck en va llegir, amb 10 anys, va ser El Roc drapaire, i més enllà de l'èxit del Rovelló que ha "opacat" la seva extensa obra, considera que està "entre els 10 millors escriptors de literatura infantil i juvenil de tot el segle XX". El caracteritza "un coneixement molt ampli del llenguatge" que origina una narrativa molt treballada "de bellesa extraordinària". "Actualment es tendeix a infantilitzar els llibres, a no ofendre, perquè siguin protocol·làriament correctes", i l'obra de Vallverdú li dona a la literatura infantil i juvenil "l'alta qualitat de la gran literatura que sempre ha estat, i que ha sigut menyspreada", conclou Folck.

"Ens faran falta molts Vallverdú"

"Soc un nen que als quatre anys tenia un interès fora mida per les paraules", va dir Vallverdú a la presentació del seu últim relat autobiogràfic. I és que ha dedicat la seva vida a la defensa de la llengua i en parla en una altra de les publicacions d’aquest any, La llengua viscuda (3i4). "Hom ha parlat de catalanofòbia: malauradament no ens queda altra opció que témer que de debò existeixi, i sigui el motor central d’una cada dia més descarada causa general contra la nostra llengua, que és com dir la nostra gent", escriu en aquest assaig que comença amb la seva experiència com a infant quan va sentir Lluís Companys proclamant l'estat català dins la República Federal Espanyola el 6 d'octubre del 1934, una de les veus que més recorda, juntament amb la de la seva mare, la mort de la qual el va afectar molt: "Va morir amb 44 anys. Quan va morir la mare, em vaig tancar a l'habitació on era i la vaig dibuixar".

Dibuixar era la seva altra passió. Ho explica el lingüista Joan Veny, que va estrènyer llaços amb Vallverdú a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). "Tenia dos canals per recollir la informació: l'escolta de què es deia, i els dibuixos que feia en relació amb la situació politicolingüística del moment", explica Veny, que qualifica aquest altre vessant de l'escriptor lleidatà de "magistral" i d'una "agudesa extraordinària". Veny en lloa la seva bonhomia i humor, que exemplifica amb les imitacions que Vallverdú feia dels diferents dialectes i, sobretot, n'elogia l'activisme per "posar al seu lloc, activar i animar aquesta cultura menystinguda", una activitat que es pot seguir a l'epistolari de Vallverdú amb Guillem Viladot (Pagès). "Amb aquest horitzó actual que es presenta fosc ens faran falta molts Vallverdú".

4 llibres rellevants de la seva trajectòria