REPORTATGE
Barcelona

Els llibres del 2019: l'hivern en què va pujar la serotonina

En l’allau de novetats editorials prèvies a Sant Jordi cal destacar retorns com el de Jordi Lara, Maria Barbal, Toni Sala i Sílvia Soler. També traduccions de nous llibres de Michel Houellebecq, Haruki Murakami, Karl Ove Knausgard, Alice Munro i Margaret Atwood. Finalment, Gerard Quintana s’estrenarà com a novel·lista

Els llibres del 2019 L’hivern en què ens va pujar la serotonina Cinc mirades autobiogràfiques El passat  Pica a la porta Zoom

Com ja va passar quatre anys enrere amb Submissió, la novetat més matinera d’enguany la signa Michel Houellebecq. Serotonina (Anagrama) explica la decadència vital d’un home de 46 anys, funcionari del ministeri d’Agricultura, que repassa les seves històries d’amor fracassades mentre analitza la crisi del sector primari francès i s’infla d’antidepressius. Amb els anys, el sentit de l’humor de Houellebecq s’ha anat tornant aspre, i alhora la misogínia dels seus personatges s’ha fet agre i difícil de digerir, com la llet d’alguna de les vaques que apareixen a la novel·la.

El debut de Quintana

Primeres novel·les que probablement faran soroll

Igual que va fer Lluís Llach amb Memòria d’uns ulls pintats (Empúries, 2012), el cantant de Sopa de Cabra publica al març la seva primera novel·la, Entre el cel i la terra (Columna), ambientada a la Barcelona dels anys 50 i protagonitzada per un jove que estudia a l’Escola de Belles Arts. És en aquest context que coneix dues dones que “marcaran per sempre el seu destí”, segons avança l’editorial.

Jordi Lara, conegut pels lectors gràcies als contes d’ Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008) i Mística conilla (2016), publica la seva primera novel·la a Edicions de 1984, Sis dies d’agost. Un altre autor de contes que s’estrena en format llarg és Jordi Masó: un any després de La biblioteca fantasma dona a conèixer Un hivern a Corfú (Males Herbes), on explica el periple d’un home gris en un vaixell que navega pel Mediterrani i amaga un misteri que Masó narra amb enginy.

El barceloní Carlos Zanón, que ha publicat novel·les com Taxi (2017) i Yo fui Johnny Thunders (2014), s’ha encarregat de reprendre la sèrie del detectiu Carvalho, creada per Manuel Vázquez Montalbán a principis de la dècada dels 70. El primer cas del personatge es diu Problemas de identidad i el publica a Planeta el dia 15 de gener. De moment no s’ha avançat cap detall de l’argument del llibre. Amb La hija de la española -venuda a 21 països a l’última fira de Frankfurt-, Karina Sainz Borgo retrata la situació extrema de la Veneçuela actual. En castellà la publica Lumen.

Haruki Murakami Zoom

Haruki Murakami / JORDI BEDMAR / EFE

Catorze retorns esperats

Publiquen Murakami, Jonasson, Soler, Pastor i Haruf

El fibló (Columna)és la novel·la “emotiva i intimista” amb què Sílvia Soler tornarà a estar d’actualitat dos anys després d’ Els vells amics. Explica com tres germans hereten la casa d’Alella on van créixer i decideixen anar-hi a viure. A Persecució (L’Altra), Toni Sala promet emocions fortes a partir de la història d’una dona que un dia s’assabenta que l’home amb qui ha estat sortint havia matat la seva parella anys enrere. Murakami tanca al gener el díptic de La mort del comanador (Empúries/Tusquets), protagonitzada per un pintor aïllat a l’antiga casa d’un artista que passa els últims dies de la seva vida en un asil. També Jonas Jonasson repesca l’avi centenari amb què va guanyar-se milers de lectors el Sant Jordi del 2012. El títol és igual d’explícit que el de la primera part, El abuelo que volvió para salvar el mundo (Salamandra). Haruki Murakami tanca el díptic de gairebé 1.000 pàgines de 'La mort del comanador' a Empúries i Tusquets al gener. Alguns dels retorns destacats de les lletres angleses són A.M. Homes, de qui Angle publica un nou volum de contes, Dies temibles ; Kent Haruf, que tanca trilogia amb Benedicció (Periscopi / Literatura Random House); Margaret Atwood, autora de Nueve cuentos malvados (Salamandra), i Julian Barnes, amb la novel·la L’única història (Angle/Anagrama).

Jordi Cabré, guanyador de l'últim premi Sant Jordi amb 'Digues un desig - que publicarà Enciclopèdia Catalana al febrer-, presenta la història d'un escriptor que descobreix una biografia comprometedora sobre ell que s'acaba de publicar. És un 'thriller' psicològic i metaliterari amb el qual Cabré tanca gairebé una dècada sense publicar ficció. Maria Barbal, amb L’amic escocès (Columna), torna als anys de postguerra en què estava ambientada Pedra de tartera, novel·la d’una gran popularitat. Marc Pastor, una dècada després de La mala dona, torna al gènere negre amb Els àngels em miren (Amsterdam), on proposa una investigació policial per un doble crim a la Barcelona actual. Joan Benesiu, després de guanyar el Llibreter i el Crexells amb Gegants de gel el 2015 publicarà Serem Atlàntida a Periscopi al febrer. El narrador de la novel·la coincideix amb un home extravagant que es veu clandestinament amb la Clara, una jove que té cura d’una vella dama croata. Al març, un dels noms més veterans de les lletres catalanes, Joaquim Carbó, publicarà la seva novel·la més extensa i experimental, La vorera. El testament, a Males Herbes, protagonitzada per un autor en hores baixes.

Víctor Garcia Tur Zoom

Víctor Garcia Tur / FRANCESC MELCION

La força de la joventut

Portell, García Tur, Dalmau, Mas Craviotto i Bardera

Xavier Mas Craviotto s’estrena amb La mort lenta (L’Altra), guanyadora de l’últim premi Documenta, una novel·la sobre dos germans que intenten superar la mort prematura dels pares. Amb 22 anys, probablement és el narrador més jove del panorama català actual. Sebastià Portell, amb 26, publica Ariel i els cossos (Empúries), homenatge a l’ Orlando de Virginia Woolf a partir d’un personatge que viu l’amor de manera “provisional i desconcertant”. Un any després d’ Els romanents -premi Just M. Casero-, Víctor García Tur ha guanyat el Mercè Rodoreda amb els contes d’ El país dels cecs, on reelabora relats d’alguns dels seus referents, entre els quals hi ha H.G. Wells, Ursula K. Le Guin, Herman Melville i Jorge Luis Borges. A El camí dels esbarzers (Angle), Alba Dalmau ambienta 25 narracions interconnectades en un petit poble dels Estats Units a mitjans del segle XX, confirmant -després d’ Estàndards (2017)- la força i singularitat de la seva veu. Damià Bardera, per acabar, després de set llibres de contes publicats a El Cep i la Nansa en menys d’una dècada, fa una antologia de la seva producció -publicada i inèdita- a Un circ al pati de casa (Empúries).

Silencis i paraules de Marguerite Duras Zoom

Silencis i paraules de Marguerite Duras / GETTY

Deu mirades consolidades

L’encant de llegir clàssics com Duras i Camus en català

El dolor és un dels grans textos autobiogràfics de Marguerite Duras que deixaran de ser inèdits en català gràcies a LaBreu Edicions. La tradueixen Blanca Llum Vidal i Arnau Pons. Aquest últim també s’ha ocupat de Thomas l’Obscur, de Maurice Blanchot (Flaneur), i del tercer llibre de poemes que publica LaBreu de Paul Celan, Reixes de llengua. “Portem la lluor i el dolor, portem el nom”, es pot llegir en un dels textos del volum, Blanc i lleuger. Dues de les traduccions més temptadores de l’hivern arriben de la mà de Lleonard Muntaner: Míriam Cano s’ha ocupat de Cartes a un amic alemany, d’Albert Camus, i Xavier Montoliu presenta De fa més de 2.000 anys, de Mihail Sebastian, publicada per primera vegada el 1934, en què un jove estudiant jueu juga, beu i s’enamora a la Romania d’entreguerres, on es començava a covar l’antisemitisme genocida de la Segona Guerra Mundial. Encara en l’apartat de textos clàssics, Club Editor publicarà a finals d’any una nova traducció d’ El castell, de Franz Kafka, a càrrec de Joan Ferrarons. Edicions de 1984 també farà memòria amb la traducció de Miquel Cabal de Petersburg, d’Andrei Beli, novel·la de principis del segle XX en què un estudiant amb inquietuds revolucionàries rep l’encàrrec d’atemptar contra el seu pare, un alt funcionari de l’imperi rus.

El bon gust i l’exigència de Quid Pro Quo quedarà demostrat un cop més amb la publicació d’ Argos el cec o els somnis de la memòria, de Gesualdo Bufalino; La princesa de Clèves, de Madame de La Fayette, i La llàntia de Psique, de Marcel Schwob.

Un èxtasi que no es pot ni descriure Zoom

Un èxtasi que no es pot ni descriure / ARA

Assaig i poesia

Psicoanàlisi, estructuralisme i els versos d’Atwood i Carver

Fatxa, de Jason Stanley -i publicat per Blackie Books-, promet fer memòria sobre els orígens i motivacions de la ultradreta. Un títol que li podria fer companyia és La muerte de la verdad, de Michiko Kakutani (Galaxia Gutenberg), en què la implacable crítica de llibres del New York Times -ara ja retirada- fa balanç dels primers mesos del govern nord-americà encapçalat per Donald Trump. Àtic dels Llibres publicarà un Roland Barthes inèdit en català, El plaer del text, i també Art i bellesa a l’Edat Mitjana, d’Umberto Eco. Angle aposta per un assaig de Virginia Woolf, Matar l’àngel, i Debate llança Diccionario amoroso del psicoanálisis, d’Élisabeth Roudinesco, una de les grans biògrafes de Sigmund Freud.

En poesia, Edicions de 1984 publica l’antologia inèdita de Margaret Atwood feta per Montserrat Abelló, i Anagrama recopila a Todos nosotros els versos que va escriure Raymond Carver, conegut sobretot pels seus relats. Jaume Subirana ha traduït Billy Collins per a Godall, i Lumen reuneix a Paisaje con grano de arena alguns dels millors poemes de la premi Nobel Wislawa Szymborska. Tres autors premiats publiquen també nou llibre: Marc Rovira, amb Cap vespre (premi Miquel de Palol); Carles Rebassa, amb Sons bruts (premi Carles Riba), i Teresa Pascual, amb Vertical (premi Ausiàs March).

Final és el títol amb què Karl Ove Knausgard acaba el sextet autobiogràfic La meva lluita, que va començar amb La mort del pare. Els sis volums sumen més de 3.500 pàgines. L’últim, que L’Altra i Anagrama publiquen al març, en té més de 1.000, i explica, amb el detallisme habitual del noruec, el calvari familiar que va passar l’autor abans de llançar el primer dels volums: les afirmacions sobre l’alcoholisme del pare no van fer cap gràcia al seu tiet Gunnar. Knausgard, a més, ofereix una generosa digressió històrica, entrellaçant Hitler, Heidegger i Celan.

L’última entrega de La meva lluita serà la novetat autobiogràfica més voluminosa de l’hivern. Ida Vitale, últim premi Cervantes, farà memòria dels seus anys a Mèxic a Shakespeare palace (Lumen), Marta Marín Dòmine, fins ara coneguda pels seus textos assagístics sobre Joaquim Amat-Piniella, s’estrenarà recordant el seu pare a Fugir era el més bell que teníem (Club editor). Rata, segell d’Enciclopèdia Catalana que actualment dirigeix Francesc Orteu, publicarà un tercer llibre de San Mao, Diaris d’enlloc. Finalment, Edicions de 1984 tradueix al català els reportatges biogràfics que Joseph Mitchell va dedicar a un rodamón novaiorquès que en principi va treballar tota la seva vida en una història oral de la humanitat, l’esplèndid El secret de Joe Gould.

Víctor Català (Caterina Albert), fotografiada el 1950, any que va publicar el seu últim llibre de contes, Jubileu. Zoom

Víctor Català (Caterina Albert), fotografiada el 1950, any que va publicar el seu últim llibre de contes, Jubileu. / CLUB EDITOR

El passat pica a la porta

Tres autors de trajectòria avalada amb efemèride aquest 2019 són Joan Brossa, Iris Murdoch i Víctor Català. Del primer es commemora el centenari del naixement a partir del gener i motivarà reedicions -com la de l’assaig de Jordi Coca, El pedestal són les sabates (1971)-,l’aproximació biogràfica per part del crític d’art Arnau Puig, Brossa, escarnidor i burleta (Comanegra) i l’antologia Poemes transgredits (Nórdica). El 2019 també farà 100 anys del naixement de la novel·lista irlandesa Iris Murdoch: Lumen, editorial que n’ha publicat gran part de les novel·les, recuperarà dos dels seus llibres més ambiciosos, El príncipe negro i El sueño de Bruno. Cent cinquanta anys després del naixement de Víctor Català, per últim, l’autora continuarà sent reivindicada des de Club Editor amb la publicació del volum de contes que inclou la seva primera etapa creativa ( Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius ).

Gràcies a l’adaptació cinematogràfica d’ El blues de Beale Street, 1984 publica en català aquesta novel·la de James Baldwin. Amsterdam i Asteroide rellançaran Trilogia de Claus i Lucas, d’Agota Kristof, protagonitzada per dos inquietants bessons. Finalment, Ático de los libros aposta per El mundo en que vivimos, on el victorià Anthony Trollope va analitzar la corrupció anglesa de la segona meitat del segle XIX.

Més continguts de llegim