BarcelonaEl 2017 ha sigut el del premi Nobel per a Kazuo Ishiguro, el de les noves novel·les de Xavier Bosch, Pilar Rahola, Javier Cercas i David Trueba -totes elles entre les més venudes de Sant Jordi- i el del retorn de Jaume Cabré amb el recull de contes Quan arriba la penombra. També ha sigut l’any que s’han pogut llegir els llibres premiats amb el Sant Jordi ( El setè àngel, de David Cirici), el Mercè Rodoreda de contes (Vida familiar, de Jenn Díaz) i l’Anagrama ( La memòria de l’arbre, de Tina Vallès). Els estranys, de Raül Garrigasait, ha tingut també una repercussió notable, fet que li ha permès ser reconegut amb el premi Llibreter.

‘Joan Orpí’, Max Besora (Males Herbes)

La tercera novel·la de Max Besora es basa en un aventurer català que va existir, Joan Orpí (1593-1645), però gran part de les peripècies que s’hi expliquen són inventades. Està ambientada al segle XVII, però no és històrica: parodiant el gènere, construeix una nova realitat, amoral, subversiva i força escatològica. Un dels llibres més originals i potents de l’any, que serà traduït a l’anglès el 2018.

‘SOLENOIDE’, Mircea Cartarescu (Periscopi / Impedimenta; Trad. Antònia Escandell Tur)

L’última i ambiciosa novel·la de Cartarescu avança a dos temps: el present, en què el mestre d’escola que narra la història descriu els seus intents de penetrar en la quarta dimensió, i el passat, on el mateix personatge recorda la seva infantesa i adolescència a la Romania comunista.

‘EL SIGLO DE LA REVOLUCIÓN’, Josep Fontana (Crítica)

Poc després de repassar la història catalana a La formació d’una identitat (Eumo, 2014), Josep Fontana ha fet un esforç de síntesi per explicar el món des de l’inici de la Primera Guerra Mundial. El segle XX ha sigut marcat per les lluites contra la desigualtat, l’auge i la decadència dels totalitarismes i el triomf del capitalisme.

‘VINCLES FEROTGES’, Vivian Gornick (L’Altra / Sexto Piso; trad. Josefina Caball)

Publicat en anglès el 1987, Vincles ferotges, de Vivian Gornick és un llibre sobre la relació, plena d’amor però a vegades malaltissa i sempre excessiva, entre l’autora i la seva mare, però també sobre com una dona que estava destinada a fregar escales i ser mare de família decideix seguir una vocació intel·lectual. L’edició catalana inclou també l’esplèndid La dona singular i la ciutat (2015).

‘ELS FILLS DE LLACUNA PARK’, Maria Guasch (L’Altra)

Guasch sap narrar, des d’una proximitat mil·limètrica, com submergir-se en una quotidianitat que sembla un enfilall d’anècdotes, però que és un trencaclosques construït amb una paciència infinita. La protagonista d’ Els fills de Llacuna Park treballa en una presó, visita els pares amb regularitat, té amistats ocasionals i no acaba de trobar el seu lloc al món.

‘COSMONAUTA’, Francesc Garriga (LaBreu)

“Francesc Garriga escrivia poemes perquè tenia coses a dir”, comentaven al març els editors de l’obra completa de Francesc Garriga. Va arrencar el 1959 amb Entre el neguit i el silenci i es va tancar poc després de la seva mort amb el pòstum Swing (2015). El volum inclou gairebé sis dècades de poesia sòbria, dura i desencantada.

‘LA DONA QUE MIRA ELS HOMES QUE MIREN ELS HOMES’, Siri Hustvedt (Edicions 62 / Seix Barral; Trad. Ferran Ràfols)

“Una dona intel·lectual ha d’estar preparada: se l’atacarà i castigarà”, explicava Siri Hustvedt a l’ARA dies abans de Sant Jordi. Al seu últim recull d’assajos analitza amb precisió alguns dels prejudicis sobre les dones que cal deixar enrere. També la conciliació entre ciències i humanitats i la relació entre vida i obra.

Entrevista a Siri Hustvedt

‘LA VEGETARIANA’, Han Kang (Rata; trad. Mihwa Jo Jeong i Raimon Blancafort)

La vegetariana comença amb un marit que explica que la seva dona Yeonghye ha canviat de la nit al dia: ha decidit que deixa de menjar carn per sempre més. El que podria ser la història, més o menys costumista, d’una elecció alimentària es converteix en una novel·la anguniosa en què, en paral·lel a la pèrdua de pes, la jove també experimenta un procés d’alienació que la separa del marit i de la família.

‘EL DESERTOR’, Siegfried Lenz (Edicions de 1984 / Impedimenta; Trad. Ramon Monton Lara)

Quan les societats emmalalteixen, sembla dir Siegfried Lenz a El desertor -escrita el 1962, tot i que no va veure la llum fins al 2016-, l’acompliment del deure ens condueix a la inhumanitat i ens acosta a la barbàrie. L’acció té lloc el 1944, i hi apareixen set soldats alemanys destinats a mantenir una fortificació que protegeix el ferrocarril, atacat pels partisans polonesos.

‘CORTÁZAR’, Jesús Marchamalo i Marc Torices (Nórdica)

L’escriptor i periodista Jesús Marchamalo i el dibuixant Marc Torices han volgut configurar un retrat del tòtem de la literatura de Julio Cortázar a partir d’anècdotes, il·luminacions, singularitats i manies de l’autor de Rayuela. El resultat és eclèctic i enlluernador, i el guió de Marchamalo és executat amb un gran desplegament d’estils i recursos visuals.

‘BERTA ISLA’, Javier Marías (Alfaguara)

A Berta Isla, de Javier Marías, l’espionatge té un paper cabdal. La protagonista que dona títol a la novel·la explica la seva vida esperant el retorn del diplomàtic britànic amb qui s’ha casat i que és pare dels seus fills. El problema és que Tom amaga més d’un secret, i Marías els anirà revelant amb la seva prosa meticulosa i absorbent.

‘LOS CINCO Y YO’, Antonio Orejudo (Tusquets)

Orejudo ha escrit un llibre tan euforitzant com qualsevol dels d’Enid Blyton, però a més presenta una novel·la elegant, intel·ligent, sense exhibicionismes ni floritures, un cant a l’amistat i a l’amor pels llibres, a més de ser una repassada i una petita venjança contra una generació -la dels nascuts als anys seixanta- i contra un sistema literari, el que domina el panorama espanyol actual.

‘SEGUIRÀS EL RITME DEL FANTASMA JAMAICÀ’, Albert Pijuan (Angle editorial)

Coincidint amb els 25 anys de periple editorial, Angle ha publicat un esplèndid llibre de contes, Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà, d’Albert Pijuan. Els escenaris que tracta -del black metal noruec als cementiris d’animals del Vallès i l’Amèrica profunda dels anys 50- apunten la versatilitat de l’autor, que es confirma també a nivell estilístic.

‘FER-SE TOTES LES IL·LUSIONS POSSIBLES’, Josep Pla (Destino)

“Es pot conquistar amb un arrauxament. Colonitzar implica intel·ligència, Espanya”, escriu Josep Pla en una de les notes inèdites de Fer-se totes les il·lusions possibles, volum a cura de Francesc Montero que està integrat per textos escrits als anys 50 i 60. El to dels comentaris polítics i socials que el lector trobarà és d’una contundència considerable.

‘AIXÒ NO ÉS AMÈRICA’, Jordi Puntí (Empúries / Anagrama)

La tercera incursió de Puntí en la narrativa breu -arriba 15 anys després d’ Animals tristos -és plena de narradors-caçador i narradors-pescador. Els primers “surten a buscar la matèria literària”. Els segons “s’asseuen al marge d’un riu i tiren la canya”, esperant “que el peix piqui l’ham”. Uns i altres expliquen històries àgils i alhora gràvides: es llegeixen amb gust i costen d’oblidar.

‘LA MORT I LA PRIMAVERA’, Mercè Rodoreda (Club Editor / La montaña pelada)

El narrador de La mort i la primavera -reeditada amb un postfaci d’Arnau Pons-és un noi de 14 anys que explica la idiosincràsia del poble on viu acompanyat del seu pare i la marastra. Presenta una societat distòpica ancorada en un temps indeterminat, on hi ha execucions i rituals feridors, on les dones embarassades han de portar els ulls embenats i on la llibertat és un miratge.

‘EL MINISTERI DE LA FELICITAT SUPREMA’, Arundhati Roy (Anagrama; trad. Xavier Pàmies)

La corrupció de la classe política hindú, la misèria del país, la violència endèmica contra les minories i el conflicte del Caixmir són alguns dels temes que aborda la segona novel·la de Roy, protagonitzada per l’Anjum, que neix hermafrodita en un món on la política i la religió li complicaran la vida.

‘ELS CATALANS ALS CAMPS NAZIS’, Montserrat Roig (Edicions 62)

Tot i que no era historiadora ni especialista en l’Holocaust, Montserrat Roig va aconseguir amb Els catalans als camps nazis un assaig escruixidor sobre les deportacions. Encara ara, 40 anys després de la primera edició, és un volum de referència. Edicions62 l’ha recuperat amb un pròleg generós de Rosa Toran.

‘L’AMOR NO HO ÉS TOT’, Edna St. Vincent Millay (Quaderns Crema; trad. Marcel Riera)

“Sí, jo dimecres t’estimava, / i no n’has de fer re. / El dijous ja no t’estimava... / i també és cert. I què?”

La poeta nord-americana Edna St. Vincent Millay (1892-1950) ja es pot llegir en català gràcies a l’enlluernadora antologia bilingüe de Marcel Riera publicada a Quaderns Crema.

‘ELS HOMES I ELS DIES’, de David Vilaseca (L’Altra)

Un monument de 700 pàgines dedicades al jo, la sexualitat i les pors d’un acadèmic gai especialista en els queer studies i catedràtic a Londres. A l’inici descobreix que la parella amb qui conviu des de fa anys li fa el salt sistemàticament, de manera malaltissa. A partir d’aquí tot el llibre es pot llegir com el Bildungsroman d’algú que lluita per guarir-se d’aquesta ferida primigènia.

*En la tria del millor de l'any hi han participat Damià Alou, Joaquim Armengol, M.Àngels Cabré, Jaume Claret, Xènia Dyakonova, Marina Espasa, Albert Forns, Joan Garí, Jordi Llavina, Víctor Obiols, Pere Antoni Pons, Xavi Serra, Simona Skrabec i David Vidal