BarcelonaL'estiu és un bon moment de l'any per deixar-se guiar per la recomanació experta d'un llibreter. Hem demanat a una desena que escullin un títol publicat durant els últims mesos i ens expliquin tot el que hi han trobat.

"Tornar artificialment al passat realment aporta consol? Pot la nostàlgia resultar curativa o més aviat és perniciosa?": aquestes dues preguntes van ressonar en la llibretera Marta Ramoneda, de La Central, mentre llegia El refugi del temps, la novel·la amb què Gueorgui Gospodínov va guanyar el penúltim premi Booker. Inèdita en català fins aquest abril –l'ha traduït Marc Casals per a Periscopi– és una "narració tan divertida com aterridora", en què coneixem el Gaustí, "un enigmàtic psiquiatre que vol posar en marxa una mena de refugis per als que no es reconeixen en el món d'avui". "Humor i tendresa brillen en aquesta dissecció d'una societat que anhela tornar a temps feliços", afegeix la llibretera, que defineix l'estil de l'autor búlgar com a "sorneguer, malenconiós, exquisit, burleta, delicat i magistral".

Júlia Secall ha estat reconeguda enguany pel Gremi de Llibreters de Catalunya pels 35 anys de dedicació a l'ofici. "En realitat en porto uns quants més, perquè des dels 12 que m'arrossego per la llibreria, i ja en tinc 64", explica. Secall és la tercera generació familiar que s'ocupa de la Llibreria Roca, fundada el 1944 a Valls pels seus avis. "A una certa edat necessites llegir històries que t'expliquin què et trobaràs més endavant a la vida: en aquest sentit, Plovien ocells, de Jocelyne Saucier, és un magnífic exemple, perquè desmunta el tòpic que a partir d'una certa edat el sexe queda aparcat –afirma la llibretera–. És un llibre amb una ànima brutal i des que es va publicar no he deixat de recomanar-lo a lectors de totes les edats". Traduït per Marta Hernández Pibernat, narra el dia a dia de tres ancians que viuen en cabanes de fusta sense aigua corrent ni electricitat però que són perfectament autònoms i se'n surten en un entorn salvatge. Al tercet de protagonistes s'afegeix una dona que s'ha passat gairebé tota la vida adulta en un psiquiàtric.

"L'estiu és un gran moment per submergir-te en la lectura d'una novel·la llarga, però també es pot optar per una estratègia diferent: triar un bon llibre de poemes i anar-los assaborint un rere l'altre, amb calma, donant-te tot el temps del món per rumiar-hi", comenta Isabel Sucunza, de La Calders. Per això pensa que una bona idea per a aquest estiu és agafar la nova edició d'Escola italiana, de Josep Pedrals. "És una porta d'entrada meravellosa al seu món: hi ha el seu humor i molts jocs metaliteraris", afegeix. Pedrals va publicar aquesta paròdia de les edicions crítiques per primera vegada el 2003, quan tenia 24 anys. Fa unes setmanes el va presentar a La Calders. Hi va "barrejar anècdotes de joventut amb les lectures que feia llavors: t'adones que ja era un geni", assegura Sucunza, que enguany celebra una dècada al capdavant de La Calders. "Sempre m'havia dedicat al món del llibre, però mai havia tingut un negoci ni havia treballat de cara al públic –recorda–. En aquest temps hi ha hagut moments de tot. En els més delicats, l'entorn m'ha empès a seguir. I aquí estic, contenta i amb ganes de continuar".

"A La distància que ens separa ens trobem amb una Maggie O'Farrell diferent de la de Hamnet i El retrat de matrimoni, les dues novel·les de l'escriptora que han arribat a un públic més ampli. Els que han començat per allà tenen molts llibres primerencs per recuperar d'ella". Aquest estiu, Jordi Gispert, de la Llibreria 22 de Girona, recomana viatjar fins als inicis de l'obra de l'autora d'Irlanda del Nord. Apareguda en anglès el 2004 –quan tenia 32 anys–, La distància que ens separa és la història d’amor de dues persones que el destí s’esforça a mantenir allunyades, però també un relat sobre vides paral·leles, els secrets, el domini absolut de la família i el pes del passat. "La prosa és d'estil clàssic i sempre flueix, i la construcció dels personatges, molt ben feta, amb diàlegs versemblants, dona una gran força a la novel·la", afegeix el llibreter, que també destaca la bona feina del traductor, Alexandre Gombau Arnau. L'Altra ha recuperat la novel·la, que Angle va publicar fa 20 anys.

"El llibre revelació de la temporada és Un cor furtiu, de Xavier Pla, no només perquè hi ha dedicat més de deu anys de feina, sinó pel resultat: és una biografia monumental sobre Josep Pla, un autor que es va passar la vida escrivint sobre ell mateix, feta per algú que s'ha especialitzat en la literatura del jo des de la universitat, però també a través de l'assaig". Així descriu Gemma Garcia, de la llibreria Vitel·la de l'Escala, el nou llibre de Pla, que arriba dos anys després d'El soldat de Baltimore (Lleonard Muntaner, 2022). Garcia recorda que a Un cor furtiu –del qual s'han venut més de 12.000 exemplars en quatre mesos– Xavier Pla "treu algunes màscares de l'autor", com ara les relacions amb les dones. De totes elles, la que més l'ha sorprès és la que va mantenir amb Adi Enberg: "Era molt superior a ell i li va descobrir molts autors, com ara Goethe. Ho va donar tot per Pla, i va prescindir de tenir un fill, una de les seves grans il·lusions, però al final ell, que era un personatge molt esquiu, se li va acabar escapant".

"Al otro lado és un llibre de relats que juguen amb la sovint subtil frontera entre la vida quotidiana i la fantasia, una fantasia molt contemporània però que manté el regust de la tradició xinesa", diu Damià Gallardo, director literari de la Laie. Gran entusiasta de César Aira –no pot evitar deixar caure que l'última novel·la de l'argentí, En el pensamiento (Literatura Random House), és "una meravella"–, Gallardo es decanta per una autora que ha sonat en diverses ocasions com a candidata al premi Nobel de literatura. "Al otro lado és un llibre perfecte si vas de vacances a un lloc nou, amb l'estranyesa que provoca la diferència, sobretot quan els sorolls de la nit no són gaire familiars", avança el llibreter. Nascuda a la província xinesa de Hunan el 1953, Can Xue és una de les autores més prestigioses del país gràcies sobretot als seus contes, fantàstics i experimentals. Inèdita encara en català, en castellà l'ha publicat recentment Aristas Martínez –Al otro lado l'han traduït Tyra Díez i Teresa Tejeda Martín– i, una mica abans, Hermida.

En només tres anys, La Fatal s'ha convertit en una de les llibreries de referència de Lleida, en part gràcies a l'atapeït calendari d'activitats, entre les quals destaquen els grups de lectura: "En tenim tretze de temàtics durant l'any, dedicats a gèneres com la poesia, els clàssics o el conte, i cada mes hi passen 150 persones –explica Jordi Souto, un dels impulsors del projecte–. A l'estiu ens reunim cada dimarts i cada dijous per comentar una selecció de llibres molt variada, d'autors com Paul Auster, Leila Guerriero, Imma Monsó, Clara Queraltó, Alejandro Zambra i Emili Bayo". D'aquest últim recomana la seva última novel·la, Pasta fàcil, publicada fa uns mesos a La Magrana. "És una aposta imbatible per gaudir d'una bona història –comenta Souto–. Pasta fàcil té molts registres i està molt ben resolta. Emili Bayo demostra, un cop més, que el talent i la millor literatura no en saben res, d’adscripcions reduccionistes de gènere".

Tothom que ha visitat Tòmiris sap que aquesta llibreria propera a la Sagrada Família –un oasi enmig de la massificació turística– dedica un espai destacat a l'assaig. "El tiempo perdido, de Clara Ramas, m'ha agradat molt i té un punt d'actualitat: partint de Marcel Proust es fixa en aquest estat melancòlic que falseja el mite de l'edat daurada i que estan aprofitant els discursos d'extrema dreta per fer creure interessadament a la ciutadania que les coses eren millor abans", comenta Elena González Matas, la seva llibretera, que relaciona aquest assaig de la jove professora de la Universitat Complutense de Madrid amb La vida emocional del populismo, d'Eva Illouz, publicat a Katz. "Per a la sociològa, sentiments com la por, el fàstic, el ressentiment i l'amor soscaven la democràcia –diu Elena González Matas–. Illouz ha tingut l'encert d'explicar el populisme a partir de la figura de Netanyahu, en un moment tan delicat com el d'ara, en què molts tenim el cor a Gaza".

L'última novel·la de Laurent Binet "té tots els ingredients per fer-se un lloc aquest estiu", assegura Olga Federico des de La Impossible, llibreria de l'Eixample que acaba de bufar onze espelmes amb "l'alegria de continuar tenint molta feina". A Perspectives, Binet "planteja una història detectivesca que passa a Florència, al segle XVI, a partir de l'assassinat del pintor Pontormo. El duc de Florència voldrà esbrinar qui és l'assassí i per què han trobat al taller de l'artista una pintura obscena de la seva filla Maria de Mèdici". Federico remarca que, "a través del recurs epistolar, el lector seguirà amb entusiasme les indagacions de Vasari, la mà dreta del duc, que no trigarà a contactar amb el mateix Miquel Àngel, exiliat a Roma, per resoldre aquest misteri". Igual que Civilitzacions (2020), La setena funció del llenguatge (2016) i HHhH (2011), ha estat Edicions de 1984 qui ha publicat la traducció de la novel·la al català, en aquest cas a càrrec de Mia Tarradas.

Oblit Baseiria, de Casa Anita, llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, fa una doble recomanació per tenir entretinguts els més petits de casa. El llibre que tria per a lectors a partir de 8 anys és Oi, Eloi?, de Miquel Desclot, publicat a Kalandraka. "Juga de forma magistral amb el llenguatge que ens marca com a territori –cançons o endevinalles populars– i amb poemes en què Desclot incorpora el seu enorme bagatge literari", comenta Baseiria. El polifacètic Desclot combina la creació poètica amb la traducció –darrerament ha publicat l'antologia de poesia japonesa clàssica En coixí d'herba (Proa, 2023)– i la narrativa i poesia per a infants. La llibretera de Casa Anita també recomana un llibre per a una franja d'edat inferior, a partir dels 4 anys. "Aranya toca el piano, de Benjamin Gottwald [Libros del Zorro Rojo, 2024], és un llibre sense text en el qual el lector crea sons a partir d'imatges molt variades: el zumzeig d'una abella, el crepitar del foc, algú que esbufega mentre corre o el soroll d'un trineu lliscant damunt la neu".