Perspectives és un thriller detectivesc i històric d’estructura clàssica i de ritme trepidant, que encadena intrigues i girs argumentals. Des del preparador de colors fins a la reina de França, passant pels millors pintors, escultors i arquitectes, cadascú juga la seva carta. Tots són sospitosos d’assassinat. El seu autor, Laurent Binet (París, 1972), situa la trama negra a la Florència del segle XVI, en època de la reina Maria de Mèdici, un ja vell Miquel Àngel i l’arquitecte, pintor i biògraf Giorgio Vasari, la mà dreta del duc.

La novel·la també és una investigació criminal ambientada a l’esplendorosa Florència del Renaixement, i va a càrrec de Vasari, que haurà de descobrir quin és el mòbil de l’assassinat. L’ajudarà l’amic Vincenzo Borghini i el bescanvi de cartes per part d’aquests dos personatges, basades en hipòtesis, interrogants i teories sense conclusions clares, serà la font principal d’informació del lector sobre el cas del pintor assassinat en temps real. Perspectives és una novel·la epistolar construïda a partir de 176 cartes que no abandona la intriga en cap moment tot i que manté una estructura tan repetitiva que pot semblar un grup de WhatsApp. Segurament per això el llibre es titula com es titula: llegim els diversos punts de vista sobre un mateix fet, i això implica conflicte d’idees, contradicció d’algunes conclusions i pensaments complementaris.

La narració no segueix de manera estricta una continuïtat cronològica (a través de les cartes s’expliquen fets que han tingut lloc amb anterioritat, de vegades anys enrere, al present en què s’inscriuen i que el lector coneix al mateix temps que el destinatari) i adquireix un caràcter fragmentari. Al mateix temps, Binet reflexiona sobre el concepte de perspectiva artística a través del personatge central de Miquel Àngel. El problema és que aquests dos nivells de lectura no conflueixen mai dins la novel·la. Com diu la cita inicial del llibre, una frase d’una carta al seu pare, de Miquel Àngel: "Són temps durs per a l’art".

Som a Florència l’1 de gener de 1557. A les primeres pàgines, l’autor ens regala un plànol de la ciutat, un mapa de la situació política a Itàlia durant l’expedició del duc François de Guise i una llista de corresponsals. Apareix mort el pintor Jacopo Pontormo. Només se sap que l’han colpejat amb un estri implacable i tot seguit l’han apunyalat al cor amb unes tisores. Se’l troben nu davant els frescos amb què portava treballant més d’una dècada a l’església de Sant Llorenç. En paral·lel, els investigadors que pentinen casa del pintor a la recerca de possibles proves, troben una pintura no massa decent, una versió de Venus i Cupido del pintor basada en una caricatura de Miquel Àngel: el rostre de Venus ha estat transformat en el de Maria de Mèdici, la filla gran del duc de Florència. I això és delicte gruixut.

El Prefaci escrit en primera persona per Binet té dos punts a destacar. Primer, el recurs al manuscrit trobat: segons l’autor, passejant per un mercat d’Arezzo, va trobar "unes cartes velles, esgrogueïdes pel temps", que li van fer canviar la percepció dels florentins, i es va dedicar a traduir-les del toscà al francès actual. Segon, que no vol parlar de personatges sinó de corresponsals, amb la qual cosa abans de les cartes que basteixen les Perspectives de Laurent Binet llegim un Llistat de corresponsals. Aquesta pretesa "veritat" dona un plus de versemblança a una narració que hauria pogut combinar més subgèneres per concedir una ambició superior al seu projecte literari.