Literatura
Barcelona

Negocis, cocaïna i 'resorts': la caiguda d’una nissaga

Albert Pijuan retrata la crisi d'una família d'empresaris catalans a ‘Tsunami’ 

Albert Pijuan, aquesta setmana a Barcelona / RUTH MARIGOT MURILLO Zoom

Les frases quilomètriques –calculades amb una precisió admirable– cauen al damunt del lector com l'onada gegant del títol de la nova novel·la d'Albert Pijuan. Tsunami (Angle Editorial) és la història d'una família que veu amenaçada la pervivència de la cadena hotelera que va arrencar amb una petita pensió a Salou, dècades enrere. L'acció arrenca el 2004, quan els tres cosins que han d'heretar l'empresa cometen un acte horrible al resort de luxe de Sri Lanka: els nois tenen 18 anys i intenten passar pàgina, però el record dels fets els perseguirà la resta de la vida. 

"En ficció, triar què mostres és l'autèntic acte polític que pots fer –reconeix Pijuan, que amb aquesta novel·la va merèixer el 30è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler–. El punt de partida d'aquest llibre té a veure amb la lògica de paràsits amb què es mouen les grans cadenes hoteleres, que s'instal·len en un lloc, en succionen tota la riquesa i, un cop esgotada, busquen un altre país per fer-hi exactament el mateix". En Lambert, en Sebastià i en Víctor passen l'estiu a Sri Lanka, on els Serrahima acaben d'obrir un nou hotel. "Vaig triar Sri Lanka no només pel tsunami, sinó per la guerra civil que hi havia –recorda l'autor–. És curiós com la intervenció natural en els afers humans, en aquest cas la gran onada, va ajudar a acabar el conflicte, d'alguna manera".

Viure "un estiu perpetu"

Estructurada en tres parts, la novel·la viatja de Sri Lanka a un altre gran complex hoteler, situat a Puerto Vallarta (Mèxic), per tornar, al tram final, a l'illa de l'Índic. "L'última part està ambientada el 2024 i és una projecció del que podria passar –diu–. En 20 anys, l'expansió turística ha transformat el país i n'ha canviat el clima: al principi és un paradís, al final amb prou feines plou, s'ha desertitzat". Tsunami condensa històries de descoberta, de decepció, de ressentiment i de transformació. "Soc de Calafell, un poble destrossat per l'especulació i la invasió de turistes –diu–. A vegades he tingut la sensació de viure en un estiu perpetu, i he volgut transmetre aquesta idea a la novel·la". 

El referent més clar d'Albert Pijuan a l'hora de començar a treballar en el llibre no va venir de la literatura. "Des que vaig estudiar ciències polítiques a l'Autònoma i vaig fer una assignatura de cinema i cultura coreanes vaig descobrir tot un món fascinant –diu–. Al cinema coreà, les històries de venjança, sovint extremes i desproporcionades, són gairebé un gènere". El que comença com una comèdia negra muta cap al drama i, finalment, la tragèdia. "És una novel·la excessiva i desmesurada", diu, i té raó només a mitges, perquè rere l'alcohol, la cocaïna i els múltiples fàrmacs que molts dels personatges ingereixen hi ha un control absolut del ritme. "Per trobar-lo em vaig deixar guiar per l'instint –diu–. Vaig començar el primer capítol amb una frase que s'anava estirant i estirant... i quan vaig arribar al final vaig preguntar-me on eren els punts. I no n'hi havia. Vaig voler respectar aquesta premissa". 

La Xina, el nou amo del món

A Tsunami, "la natura es venja de l'expansió hotelera", però els personatges tenen prou complexitat per intrigar, seduir i, en alguns casos, guanyar-se la compassió del lector. "Els cosins porten vides d'estrella del rock sense ser-ho –diu–. Mai no he conegut ningú així, però tenia ganes d'escriure sobre aquesta minoria que sap que és amo i senyor del seu món empresarial. Quan abandonen la bombolla, el seu espai de seguretat al món, arriben les desgràcies". També pot passar que l'amenaça vingui de fora, com l'empresa xinesa Minor International, que pretén quedar-se amb el gruix d'accions del grup Serrahima el 2024. "Imagino una Xina totpoderosa a nivell econòmic, actuant com a imperi: una versió estripada d'Occident", assegura. 

Pijuan s'ha acostumat a sorprendre els lectors des que va debutar amb la novel·la El franctirador (Angle, 2014). Després de Ramon Llull. Ara i aquí (2016), els relats de Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà (2017) i una trajectòria en paral·lel com a dramaturg –ha estrenat quinze obres de teatre, les últimes amb La Minimal Teatre– s'ha endinsat en aquesta nissaga familiar que, perseguint el perdó, només troba el càstig. "Els cosins busquen la redempció, però no tenen en compte que a Sri Lanka, l'acció de perdonar típica del cristianisme no hi és", assegura.