Edgar Allan Poe, al seu cèlebre assaig Filosofia de la composició, en què s’esforça a racionalitzar l’escriptura del poema El Corb, es pregunta en quines circumstàncies el tema més trist -la mort- esdevé alhora el més poètic. Tot seguit, es respon: quan s’alia més íntimament amb la bellesa. Per consegüent, el tema més poètic és la mort d’una dona bonica. Poe no ho diu, però és evident que pensa en una dona jove. En un poema romàntic, ha de ser així.

Els temes centrals de la poeta polonesa Anna Swir (1909-1984), com els de Poe, són l’amor i la mort. En els seus poemes eròtics hi ha imatges poderoses d’exaltació i alhora un distanciament escèptic que denota una visió pessimista de la parella. En els poemes sobre la mort, que Swir va veure de prop (entre altres feines, va treballar de netejadora d’hospital durant la insurrecció de Varsòvia), hi ha una cruesa naturalista il·luminada, a estones, per una espurna d’imaginació. Així, Al refugi, tot esperant una bomba parla d’un munt de persones que ascendeixen col·lectivament al cel de la por.

El tractament que fa Swir dels seus temes, com és propi de la lírica moderna, és fragmentari, de vegades irònic, i admet diversos punts de vista. Una dona pot ser vella i tenir el seu instant de glòria, com en aquest poema: “ Té seixanta anys. Viu/ l’amor més gran de la seva vida./ […] El seu estimat diu:/ -Els teus cabells semblen perles./ Els fills d’ella diuen:/ -Vella xaruga ”. L’aliança entre la bellesa i la mort, companya implícita de la vellesa, no s’ha trencat. La protagonista del poema, però, està més viva que mai, perquè és feliç; i la manera d’enfocar-la, gairebé simultàniament, des de dues perspectives oposades, intensifica l’autenticitat de l’escena i escurça brutalment el trajecte entre el sublim i el ridícul.

A banda del sentit de l’humor, el que dona força i expressivitat als versos de Swir és un llenguatge d’una simplicitat gairebé monstruosa, on tot és nervi i no hi ha ni un gram de greix. Czesław Miłosz (1911-2004), que va traduir molts poemes de Swir a l’anglès i va prestigiar la seva obra arreu del món, la compara amb la poesia descarnada de Tadeusz Różewicz. Un altre poeta eslau, el txec Miroslav Holub (1923-1998), porta aquesta línia de despullament del llenguatge fins al límit en el seu poema Manual d’una llengua morta, que fa: “ Això és un nen./ Això és una nena./ […] On està enterrat el nen?/ On està enterrada la nena?/ Llegiu i traduïu/ a tots els silencis i tots els idiomes./ Escriviu també/ on esteu enterrats vosaltres ”.