CRÍTICA
VÍCTOR OBIOLS

Jaume Medina, un home de bona voluntat

'Obra poètica completa' de Jaume Medina. Publicacions Internacionals Catalanes. 684 pàg.

Jaume Medina, un home de bona voluntat / ARA Zoom

En un article ja clàssic, Bastir-se un clos, Josep Carner reivindicava l’ofici d’escriptor com una professió equiparable a qualsevol altra, amb uns drets laborals que permetessin que un treballador de la cultura pogués desenvolupar honestament el seu talent. Ja en sabem el resultat: se n’anà a Madrid a obtenir el títol per exercir de diplomàtic. Fa pocs dies un escriptor no precisament novell posava el dit a la nafra en aquestes pàgines: la manca de discriminació, la promoció de principiants descobridors de mediterranis i el menysteniment de figures de provat ofici que no gaudeixen d’espais mediàtics ni de projecció, i que, en definitiva, no poden desenvolupar amb normalitat la seva feina en un sistema literari engreixinat on funcioni amb fluïdesa la tríada autor-crítica-lector. I en culpava principalment la dèria digital que ens esclavitza.

I vet-ho aquí que Jaume Medina (Vic, 1949), home de lletres de llarg recorregut, erudit, poeta, traductor, ribià notori, acaba d’autopublicar-se unes obres completes, en edició no distribuïda comercialment, just traspassat el llindar de la jubilació com a professor universitari de llengua i literatura llatines a la Universitat Autònoma de Barcelona. El fet mateix és eloqüent. No estem discutint el lloc que la posteritat atorgarà a l’obra de Medina, estem constatant que aquesta Obra poètica completa, que és molt més que el que anuncia el títol (és també una biografia literària, un epistolari sucós, un fris fragmentari de part de la història de la poesia catalana del segle XX) no ha merescut l’interès de cap editorial i que probablement està destinada a passar desapercebuda perquè no rebrà tractament mediàtic.

El títol d’aquest llibre de poemes és tota una divisa. Deixem parlar l’autor: “Aparentment tenim una llengua en perill d’extinció; però la llengua és una llavor ben arrelada entre els catalans; és secreta (no es veu amb els ulls); però és també dura, forta, consistent”. Són figures com les de Medina i la seva feina fosca les que fan el país, no ho oblidem pas. En el volum d’obra poètica hi inclou també, a part d’inèdits, tota la poesia traduïda, versions de Catul, Horaci, Virgili, Ovidi, Janus Vitalis i Rilke, entre altres peces importants. I, per si fos poc, dos volums més acompanyen aquesta obra: Lletra menuda. L’eco de les paraules (recull d’articles i escrits diversos) i El prat de la memòria (estudis, taules rodones i altres articles). Aquest esdeveniment editorial és, com diu Medina: “l’afirmació d’una presència i [...] un acte de solidaritat amb els qui amb mi comparteixen l’amor a la paraula”.