El Noucentisme creia molt en la millora dels usos populars. Per això Fabra va optar per fer distincions que la llengua no feia. Estava convençut que així la feia més lògica i civilitzada. De vegades, però, les distincions no fan cap falta i fan la llengua innecessàriament difícil. ¿Té sentit escalfar-se el cap distingint entre número i nombre? En un recent tast ja vaig dir que l’abril passat el DIEC va haver de modificar algunes entrades perquè ni el mateix Fabra feia un ús coherent d’aquesta distinció.
Sembla més clara la distinció entre tràfic i trànsit. El tràfic comporta comerç, intercanvi. El trànsit, circulació, pas d’un lloc a un altre. Així, quan parlem de trànsit de persones ens referim al moviment de persones d’un lloc a un altre; i quan parlem de tràfic de persones, al comerç il·legal amb persones, incloent-hi el tràfic d’esclaus i el tràfic de blanques.
Aplicant el criteri anterior també hauríem de poder distingir entre trànsit de mercaderies (el moviment de mercaderies d’un lloc a un altre) i el tràfic de mercaderies (l’intercanvi comercial de mercaderies). Però, per desgràcia, les coses no són mai tan senzilles. I no ho són perquè els diccionaris, després d’haver-nos definit tràfic com a comerç i intercanvi de mercaderies, recullen una segona accepció que diu literalment: “transport d’aquestes mercaderies”.
La segona accepció sembra la confusió. Ningú té clar, per exemple, si hem de parlar del tràfic o del trànsit de mercaderies del port de Barcelona. Un cop d’ull a Google ens permet constatar que la cosa està -també en els mitjans- al 50%. I no cal dir que se’n fa un ús totalment equivalent i intercanviable.
En casos així podem fer dues coses: o admetem que hi ha un grau de sinonímia i d’ús intercanviable o -si volem fer bandera d’una distinció clara i neta- eliminem dels diccionaris les accepcions que fan convergir els dos conceptes, que emboliquen la troca, per molt que responguin -com és el cas- a un ús històric genuí.
