Com deia el clàssic, he vingut aquí a parlar dels meus llibres. És el que li vaig explicar a l’Esther Vera, la meva directora d’ara i del diari ARA. Li vaig dir: “Mira, Esther, t’agraeixo moltíssim que compteu amb mi com a col·laborador del diari. Em fa una il·lusió tremenda aquesta oportunitat d’escriure en un registre nou (encara que, a força d’aeroports i de més antres, m’he anat acostumant als registres). No obstant això, Esther, el que em passa molt sovint, vull dir sempre, és que mai no sé què dir de res. L’actualitat i jo ens parlem a cops de veu sense veure’ns, com la gent d’aquelles illes que es comunicava amb el xiulet d’un estimball a l’altre. Em refereixo a l’illa de la Gomera (un dia podem parlar del científic del SETI que va incloure el xiulet, l’anomenat silbo, dins del seu programa d’investigació de llenguatges extraterrestres). Igual que tothom, cerco una veritat però només em crec el que diuen els llibres, sobretot els de ficció. Tant és així que a hores d’ara tan sols em sento capaç de parlar dels llibres que hi ha a casa meva. En tinc un munt, això sí, no he fet altra cosa a la vida que rescatar llibres de llibreries, encants i mercadets. Alguns d’aquests llibres fins i tot me’ls he llegit. I molts altres encara els tinc per llegir”. “Llavors parla dels teus llibres, segur que te’n sortiràs”, em va dir l’Esther.

Per a mi, tots els llibres són clàssics. Spirou és un clàssic, Milan Kundera és un clàssic, l’ Odissea d’Homer és un clàssic, i els mapes de carretera de Michelin per recórrer la França profunda així mateix ho són. Diguem que molts d’aquests són clàssics sense passat, i per això tenia la idea d’anomenar “clàssics sense passat” aquesta columna (la qual algun tipus d’ordre tindrà, tot i que encara no sabria dir si serà dòric, jònic o aleatori). El que passa, això no cal dir-ho, és que el que més m’agrada dels llibres són les paraules. Un llibre sense paraules és el mateix que una vida sense amor, està buit d’allò per a què vam ser fets. I per això he volgut que la secció portés per títol una frase feta, una expressió, paraules a prova de foc. Com els clàssics, com Tintín, les nadales, el manual de l’autoescola i les receptes de Curnonsky.