BarcelonaEl suèter de llana de l'Starsky portava la sèrie fins a l'origen de la tragèdia amb els seus dibuixos com d'atuell grec. Aquests ornaments es diuen greques; però, llavors, Las Grecas eren per a nosaltres un amor boig, locamenti, que no havia passat per André Breton. El que feien els surrealistes francesos des de la cultura, és a dir, sabotejar l'ordre de les coses, els pobres ho han fet sempre des de l'absència de la cultura. Perquè la cultura és una forma de poder (els surrealistes no es mamaven el dit, no), i quan el poder veu algú sense recursos gira cua i va per feina.

La sèrie es deia com els seus protagonistes, Starsky i Hutch. Era un temps en què a la televisió li passava com a les ciutats holandeses, que estaven fetes a la dimensió humana, i per aquesta raó les sèries portaven nom de persona: Banacek, Kojak, Colombo, Cannon, McCloud, Ironside, Perry Mason, Starsky i Hutch. El que diferencia el teatre de Molière de les telesèries policíaques és el mateix que hi ha entre l'humanisme i l'individu. Allò que per a Molière és un caràcter humà (un misantrop, un hipocondríac, un avar..., La Bruyère encara no havia escrit la seva revisió de Teofrast, però estava a punt), en cadenes com ABC, NBC i CBS es concretava en una persona. I no ho feia amb un nom de pila, que tan sols serveix per anar a jugar a bitlles, sinó pel seu cognom, pels seus orígens. Mitjançant cognoms tan dissemblants (Colombo, italià; Banacek, polonès; Kojak, estranyament grec; Starsky, una barreja estrambòtica del jueu italià a la manera de Chico Marx), la televisió feia gala de la diversitat del país, que es trobava en les persones més que en cap altre lloc.

Aquest mes de març passat, l'Starsky, vull dir l'actor Paul Michael Glaser, ha fet 78 anys. Fa temps que el seu Ford Torino (aquell cotxe vermell amb els llamps blancs) va cedir el protagonisme al Ford Torino de Clint Eastwood. Aquell cotxe parlava de ser jove, i aquest de ser vell. Això sí, la seva jaqueta de punt, o suèter, que mai no he sabut com dir-ne, va transcendir al món real, la gent en volia portar una d'igual, no com la gavardina de Colombo o el barret de Sherlock, que es van mantenir en el món icònic. Que estem atrapats per una jaqueta ja ho havia dit Gógol a L'abric.