Encara que va pel davant, l'avantguarda és a la nostra esquena. Per això no la veiem mai. S'amaga on ningú mira. Avui, no hi ha terreny cultural més innovador, viu, independent, creatiu, efervescent, lliure, provocador i avantguardista que el dels creadors i creadores gràfiques, és a dir, els dibuixants. Ni a la literatura, ni a la música, ni al cinema hi ha la imaginació i l'atreviment, ni s'assoleix el que arriben a fer aquests nous i noves dibuixants. En aquesta revolució les dones estan exercint un paper determinant.

Va quedar palès a l'impressionant i recentment acabada exposició del CCCB Constel·lació gràfica. Joves autores de còmic d'avantguarda (comissariada per Montserrat Terrones i amb Jordi Costa com a director del projecte). Durant sis mesos, l'exposició i totes les activitats celebrades al seu voltant han fet conscient el públic de la importància i la magnitud del que està passant ara mateix al món del còmic i sobretot de l'autoedició. Vivim una explosió de fanzins, de festivals i de circuits. Ens ha caigut damunt una incontrolable i inabastable allau d'idees editorials col·lectives i individuals. Ningú es pot acabar mai el que està passant.

Al catàleg de l'exposició, editat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, es reprodueix l'obra de les autores que integraven la mostra (Roberta Vázquez, Bàrbara Alca, Conxita Herrrero, Nadia Hafid, Marta Cartu, Miriampersand, Genie Espinosa, Ana Galvañ i María Medem, nou novíssimes, com diria Castellet). A més, igual que un observatori infinit, ens obre les portes a una constel·lació integrada per centenars de dones (a través dels països i del temps), les quals han fet del dibuix la seva vida, i així han canviat la nostra. S'aprèn moltíssim i es pren consciència llegint els articles del llibre, escrits pels experts i expertes Montserrat Terrones, Eudald Espluga, Andrea Galaxina, Gerardo Vilches, Marc Charles, Mery Cuesta i Marta Pérez Ibáñez.

Ja fa temps que va caure el meteorit al nostre món, i per això estan agonitzant els dinosaures. Són les petites bestioles les cridades a renovar la història. Un fanzín és una criatura salvatge que inventa formes de viure, d'expressió. Un fanzín es diu, per exemple, Me la suda (Roberta Vázquez, imprès a Máquina Total, Barcelona, 2023), i aquesta declaració de principis del títol es converteix en una impugnació de la realitat.

El realisme en Roberta Vázquez resulta de la convivència entre el Mag d'Oz i Raymon Carver. És la il·lusió acompanyant el desengany. La decepció de les coses sense renunciar a les ganes de dibuixar la vida. D'aquesta lluita hegeliana en surt una idea vital. No hi ha res a fer si no hi ha llibertat d'expressió.