La frase del títol la deia dijous al Més 3/24 Carles Campuzano responent a preguntes de Xavier Graset després d’una esgotadora sessió al Congrés de Diputats. Expressava l’escepticisme del PDECat respecte a Pedro Sánchez. I em sembla pertinent comentar-la perquè no és un simple lapsus: l’he sentida diversos cops en boca de polítics i tertulians, tot i que és una clara ultracorrecció. Intento explicar-ho.

Entre altres usos, el pronom feble en és obligatori en català quan elidim alguns complements dels atributs. Si soc responsable d’algú i elideixo aquest algú, he de dir que en soc responsable. Si soc testimoni d’una escena i elideixo l’escena he de dir que en soc testimoni. Si som partidaris d’un polític i elidim el polític hem de dir que en som partidaris, etc.

En tots aquests casos, el complement de l’atribut sempre és introduït per la preposició de : responsable de, testimoni de, partidari de, etc. I és evident que no som escèptics de sinó sobre o respecte a. En el cas de la frase del títol: sobre la possibilitat que la nova etapa de Pedro Sánchez afavoreixi els sobiranistes.

¿Volem dir amb això que en només pot representar complements introduïts per de? No és ben bé així. Segons la GIEC (pàg. 693), alguns adjectius que regeixen la preposició a, com ara addicte, aliè, contrari o procliu, poden. Si diem que algú és addicte a la lectura, podem dir que n’és addicte; i si soc contrari a Sánchez, puc dir que en soc contrari. Ara bé, en aquests casos també és correcte hi.

¿Seria possible, per tant, en la frase del títol, “hi som escèptics”? No, ens hem de limitar a dir “som escèptics”. I és que el pronom no depèn únicament de la preposició. Perquè aparegui, cal també que el complement elidit sigui complement en un sentit estricte: completi el sentit de l’atribut que el regeix. Adjectius com partidari o addicte demanen que diguem de què o a què; escèptic, per contra, té un sentit més ple i autosuficient.