BarcelonaMentalitzar és la capacitat de comprendre la ment dels altres i la nostra mateixa. Les ments dels altres són opaques i mai sabem del cert el que una altra persona pensa o sent, així que ens ho hem d’imaginar a través dels estats mentals intencionals, és a dir, les emocions, els pensaments, els desitjos, els valors o les necessitats d'una persona, que són les pistes que ens ajuden a entendre la seva perspectiva i predir la seva conducta. Quan no ens posem en la pell dels altres, podem acabar fent atribucions errònies dels seus comportaments. La mentalització, doncs, és vital per tenir una bona comunicació i relació amb els que ens envolten.

El problema arriba quan una persona creu que la pròpia perspectiva és la vàlida o la correcta i el seu comportament s’enfoca en el fet que els altres encaixin en la seva visió del món, sense fer cap esforç per entendre la perspectiva aliena. Com és fàcil d'imaginar, aquesta actitud té molt a veure amb el privilegi i amb qui ostenta el poder i dicta les lleis i les normes socials. 

El desenvolupament de la mentalització està estretament lligat al desenvolupament del llenguatge. És a través de les paraules dels adults que ens envolten que aprenem a parlar, però també a entendre què vol dir la por o l'alegria o el fred o la gana. A través del llenguatge, doncs, configurem el nostre món intern, a la vegada que aprenem a comprendre i navegar el món extern. Per aquest motiu, quan es nega la llengua d'una persona, el que en realitat s'està fent és negar el món intern de l'altre, la seva essència més intrínseca, la seva humanitat. Negar la llengua d'una persona és negar-se a mentalitzar-la, és a dir, a entendre i acceptar la seva perspectiva, a empatitzar amb la seva circumstància. 

Vulneració dels drets lingüístics

En aquest nostre país petit hi ha gent que se solidaritza amb totes les causes injustes menys amb les que tenen a veure amb la vulneració dels drets lingüístics –i culturals–. En les últimes setmanes hem sabut de metges que, en lloc de tenir com a objectiu principal posar-se en la pell i procurar el benestar dels seus pacients, els negaven l'assistència per parlar en la llengua del seu país. O periodistes que, aprofitant l'aparador dels mitjans audiovisuals que els han posicionat en el lloc privilegiat que tenen ara, banalitzen sobre el tema amb arguments propis d'un mariner de la tripulació de Cristòfor Colom.  

Erich Fromm feia una anàlisi psicològica de l'egoisme com una forma de cobdícia insaciable que rau en un profund menyspreu per un mateix; per això l'egoista sempre enveja el que tenen els altres. El supremacista, sigui lingüístic o cultural, de raça, gènere, classe o altres, és egoista per naturalesa i enveja l'alegria de qui viu content en la seva pell, a diferència d'ell. Per això intenta destruir allò que tant cobeja, i que li fa de mirall de la seva incompetència per aconseguir la satisfacció. 

Que quin problema hi ha en espanyolitzar-se? Vaig néixer a Granada i el castellà és la meva llengua materna, per tant, ja vinc espanyolitzada de sèrie. El problema és que és el teu intent per negar la meva llengua d'adopció i de creació, és a dir, la meva perspectiva del món. I la dels meus fills, ni més ni menys.