“Hi ha gent que es pensa que les biblioteques són magatzems de llibres, però el nucli són les persones”. Aquesta és una de les afirmacions que es fan a Ex libris, el documental de Frederick Wiseman sobre la New York Public Library que es pot veure a Filmin, i tinc la sensació que podria resumir perfectament el contingut de la pel·lícula. La persona que ho diu és arquitecta, però no us en puc dir el nom, perquè Wiseman no ens el dona. De fet, no en dona cap: la gent va passant, amb alguns s’hi entreté més estona, amb d’altres menys, però no ens diu mai qui són. Al principi es fa estrany, vols saber-ho, però arriba un moment en què t’és igual: entens que tothom és important, tothom té un paper, petit o gran, en la vida d’aquesta biblioteca pública.
Wiseman ens fa visitar racons inaccessibles per al públic: impressiona la sala amb cintes transportadores on s’hi van col·locant materials diversos, admirem la paciència i el rigor dels arxivers, que entre altres tasques digitalitzen el fons, assistim a la gravació d’un audiollibre de Nabokov. Visitem les diferents seus que la biblioteca té a la ciutat, cadascuna amb necessitats i realitats socials diferents, i com la institució no només no en queda al marge sinó que s’hi implica activament. Apareix la paraula missió, veiem els responsables de la biblioteca preocupats perquè el coneixement no sigui elitista, perquè ningú quedi “digitalment” exclòs, o discutint quina política s’ha de seguir amb els sensellar. I apareix un altre concepte: retorn al públic. Assistim a fragments de presentacions (que curt que es fa el de la Patti Smith!), classes de ball, concerts, laboratoris d’innovació per a nens, clubs de lectura, celebracions... En una d’elles, recorden unes paraules de la premi Nobel Toni Morrison: “Les biblioteques són el pilar de la nostra democràcia”.
Les biblioteques són moltes coses, i aquest documental ens ho ensenya i ens ho recorda. Aquests dies les trobo a faltar i celebraré que tornin a obrir, quan puguin fer-ho en les condicions adequades. Mentre espero, també recordo que fa més o menys un any les biblioteques de Barcelona es posaven en vaga, reclamant mesures legítimes que no només afectaven els treballadors, sinó que eren en benefici dels usuaris, de la societat. La missió, el retorn, el compromís, també el tenim a casa nostra.
