ELS LLIBRES I LES COSES

Es pot canviar el món sense comprendre’l?

Es pot canviar  el món sense comprendre’l? / CÈLIA ATSET Zoom

Per a què serveix llegir? És la típica pregunta que et pot fer un infant i que a alguns, que portem mitja vida amb un llibre entre les mans, ens resulta desesperant. Però ens hauríem d’empassar el nostre lamentable complex de superioritat per donar a aquest infant -i a molts joves i adults- una resposta convincent, seductora. Perquè llegir, com diu Gregorio Luri a Sobre el arte de leer (Plataforma Editorial), “és una activitat complexa, sofisticada i molt poc natural”. Demana esforç, i la recompensa, d’entrada, per a qui no hi està avesat no és gens òbvia.

Luri retreu a certa literatura infantil i juvenil una voluntat d’imposició bonista, moralista, rere la qual hi ha “més pressa per canviar el món que per comprendre’l”, una literatura en què es privilegia una certa llibertat de paraula cenyida a la correcció política per sobre de la llibertat de pensament. Llavors la pregunta és: ¿però es pot canviar el món sense comprendre’l, es pot canviar el món des d’un coneixement només superficial i benintencionat? Luri té clar que no n’hi ha prou amb “bones intencions fàcils de llegir” sinó que cal “bona literatura”, és a dir, bona vida, amb totes les seves ambigüitats i clarobscurs.

Tornem, doncs, a la pregunta inicial. Per a què serveix llegir? Jo diria que és una magnífica forma d’aprendre a pensar (i a estimar), és a dir, a viure a fons a través de l’univers infinit de les paraules, que són com un oceà, com un mar que es perd en l’horitzó, com un diàleg infinit amb els altres i amb tu mateix. El llenguatge és una abstracció conceptual que ens distingeix com a éssers humans. El llenguatge escrit és un multiplicador i fixador d’aquesta increïble facultat humana. Llegir és donar-te “un suplement de vida”, de paraules. Ara bé, el plaer de la lectura demana un aprenentatge lent; no és, diu Luri, com aprendre a anar en bicicleta, sinó com aprendre a pintar. Com més llegeixes més saps llegir, més ràpid ho pots fer (fins que descobreixes el plaer de fer-ho a poc a poc) i més t’agrada llegir. I viceversa. Amb totes les coses de la cultura passa una mica així.

El llibre de Luri va adreçat als mestres, a donar-los eines i idees per fer que els nens i nenes llegeixin, i per aconseguir que als 9 anys (a tercer de primària) protagonitzin “una autèntica revolució intel·lectual” consistent a “passar d’aprendre a llegir a aprendre llegint”. Luri ho veu així: l’èxit o el fracàs escolar, fins i tot en matemàtiques, passa per la lectura. Llegir bé és comprendre, és pensar, és captar el que es diu i el que no es diu, el text i el context, el que és explícit i el que hi ha d’implícit. Només podran canviar el món els nois i noies que sàpiguen comprendre i pensar, els “ciutadans lliures de la república de les lletres”.