No hem de dir “de la meva part” –seria un calc del castellà– sinó “de part meva” en frases del tipus “Li dius de part meva que arribaré tard”, en què de part meva vol dir en nom meu. Per contra, sí que és bo en català “Per la meva part, no tinc res més a dir”, en què per la meva part vol dir pel que es refereix a mi. En aquest cas, també podríem dir per la meva banda i per part meva; seria, en canvi, una ultracorrecció de la meva part/banda i inadmissible per banda meva. Són frases que evidencien que no sempre és fàcil saber quan podem avantposar el possessiu davant certs mots. Per exemple: ¿és bo igual al meu parer que a parer meu, tenir algú al teu càrrec o a càrrec teu, anar al seu favor o a favor seu? Amb el DIEC2 a la mà sembla que sí, que aquí el possessiu es pot avantposar o posposar, si bé posposat sona millor, més genuí. Sorprèn, en aquest sentit, que el DIEC2 defineixi guanyar-se les voluntats com “disposar la gent al seu favor” (i no “a favor seu”).

El mateix dubte se’ns planteja quan els mots en qüestió són adverbis com ara davant o darrere. Tenim molt clar que és bo “És darrere seu”. Però no sembla que sigui incorrecte “És al seu darrere”. El DIEC2 manté la definició manuscrita que Fabra fa de lema: “Argument o tema d’una composició que es posa al seu davant com a títol o introducció”. Enfront d’aquest exemple, hi ha 73 “davant seu”. Si passem d’adverbis com davant o darrere al sintagma al costat, trobem que al DIEC2 hi ha tres “al seu costat” i cap “al costat seu”.

Tornant a de part de, un dubte que la norma no aclareix és si aquesta locució pot significar a favor de. Jo veig possible i correcta la frase “S’ha posat de part meva” (no ho seria, en canvi, “S’ha posat de la meva part”), però el DIEC2, el GDLC i el DCVB es limiten a definir de part de com a “en nom de” i se separen així del DRAE, que també diu que vol dir “a favor de”. Ve en auxili meu –o en el meu auxili– la Bíblia (1r Ma 10, 71): “Si tan segur estàs de les teves forces, baixa a mesurar-te amb nosaltres a la plana, que jo tinc de part meva la força de les ciutats”.