UN TAST DE CATALÀ

De la parada a l’aturada passant per Ramallets

Tot i que parada i aturada semblen sinònims, l’experiència ens ensenya que la sinonímia sempre té límits. Un estranger que aprenia català em va dir un dia a l’autobús: “Quantes aturades falten?” Faltat de la competència d’un nadiu, no podia saber que en català els autobusos no tenen aturades sinó parades. Més encara, si bé tot mitjà de transport es pot aturar, per dir que ho fa on està previst, a les estacions, hem de dir que para. No hauríem de dir, com de vegades sentim: “Aquest tren no s’atura a Badalona, va directe a Mataró”.

El recent infart d’Iker Casillas ha propiciat jocs de paraules de mal gust, com ara “De parada en parada”.¿Seria possible en català? Desenterro una columna d’Albert Jané de l’any 1981, Parada obligatòria, en què després de deixar clar el que ja he dit al primer paràgraf, conclou: “Es tracta d’una parada i no d’una altra cosa, talment com les parades de la plaça o les mítiques parades d’en Ramallets, que potser també algú té la temptació de dir-ne aturades ”. El 1981 Jané tenia clar que els porters de futbol feien parades. El 2019 les parades de la plaça continuen sense ser aturades -de fet, venen d’una altra accepció de parar -, però els porters diria que ja fan aturades amb una certa naturalitat.

Què hi diuen els diccionaris? El DIEC orienta ben poc, el GDLC ens diu que parada vol dir “acció de parar la pilota, interceptar la jugada” -i no ho diu d’ aturada - i el Diccionari del futbol del Termcat (2010) ens diu que, per a aquest sentit, parada i aturada són sinònims. L’ús hauria naturalitzat -empès per l’obsessió de no repetir dels periodistes- el que Jané veia molt estrany el 1981. També aturat i parat són ara sinònims de desocupat.

I el cor? La ciència -que vol ser unívoca- opta per aturada cardíaca. I el DIEC també parla d’ aturada de manteniment per als sistemes informàtics. Són opcions tan legítimes com arbitràries que no han d’impedir, en col·loquial, dir que algú pateix una parada cardíaca. El joc de paraules de mal gust també l’hauria pogut fer un mitjà català.