BarcelonaEn una entrevista, l’escriptor britànic J. G. Ballard (1930-2009) declarava: “El més difícil de tot és escriure sobre el present ocult”. No volia preveure el futur, ni capbussar-se en el passat, sinó que furgava en els signes del present, com un sensesostre remenant la ferralla, per trobar-hi claus d’explicació dels mons que ens habiten. Proposant-s’ho o no, si algun escriptor ha estat capaç de preveure escenaris de futur és Ballard, el descriptor per excel·lència de mons desertitzats, paisatges de somni, zones catastròfiques i metròpolis abandonades. Una pandèmia global com la del covid-19 va deixar-nos imatges que s’acostaven bastant a les que ell havia imaginat i molta gent va tornar-hi, després d’un temps en el qual no se l’havia llegit tant. Potser és aquest el motiu que ha empès l’editorial Laertes a traduir-ne uns quants contes llargs, o potser no, però sigui com sigui, per fi podem llegir en català una mostra del Ballard més apocalíptic. Un dels encerts del recull és haver encarregat el pròleg a en Sebastià Roig, que feia anys que resseguia les passes de l’escriptor britànic per l’Empordà. Passava estius a Roses amb la família, entre el 1970 i el 1975, estava fascinat amb la figura i l’obra de Dalí i amb els paisatges del cap de Creus, i la seva estada va coincidir amb la construcció de la urbanització d’Empuriabrava: segur que la visió d’aquells canals d’aigua envoltats de blocs i cases d’estiueig va disparar la imaginació d’un escriptor que mai no era de vacances.

Les contradiccions del capitalisme

Pels contes que s’agrupen a Avió en vol ras circulen desferres de cotxes i carcasses d’avions, i pilots i astronautes obsedits per tornar a volar encara que ja no quedi combustible o l’hèlice de l’avió estigui enterrada sota la sorra. També n’hi ha que tracten temes més típics de la ciència-ficció: viatges en el temps i conspiracions mundials inaudites. Però els millors són els de projecció futura catastrofista: en el que dona títol al recull, Ballard pinta una humanitat a punt d’extingir-se on els nadons neixen amb malformacions i no viuen gaire temps, i hi situa la parella protagonista, que intenta anar a la contra d’aquesta maledicció. Al costat del típic personatge masculí de Ballard, un rebel de costums tirant a tòxiques, destaca la figura femenina de la dona que s’embarassa i no vol renunciar al nadó que vindrà: l’esperança que aquest sí que sobrevisqui és tot el que la fa moure’s.

El relat que obre el recull, força llarg, és una mena de novel·la de Ballard en miniatura: a més dels paisatges desolats i la ciutat abandonada, inclou tota una segona part en la qual els personatges principals intenten reanimar la ciutat: tot comença com una nova albada, però les contradiccions del capitalisme no triguen a aflorar, i el que havia de ser una aventura cap a la comunió universal acaba en enfrontaments, assassinats i violència. Quin món ens espera, el desolat i recobert de sorra o l’hiperviolent? La resposta s’amaga dins del nostre present, i per descobrir-la calen més escriptors com J. G. Ballard.